Resultats de la cerca

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis…

La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida

Després de la purificació que la crítica històrica n’ha fet, són poques les dades biogràfiques de Confuci que gaudeixen de certesa Sembla, però, que, havent restat orfe de pare des d’infant, s’educà en la pobresa Tanmateix, arribà a ocupar diferents llocs en l’administració Lu Morta la seva mare, es consagrà, durant tres anys de tancament, a l’estudi de les antigues tradicions i lleis, que provà de posar novament en pràctica, començant per ell mateix Per motius desconeguts hagué de sortir de la seva terra al principi del segle V aC, acompanyat d’alguns deixebles, i visqué errant tretze anys,…

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…

Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la…

L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en…

El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…

Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la…