Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Gallia Christiana
Història
Recull sistemàtic de documents sobre tots els bisbats i els monestirs de França amb llistes de bisbes i d’abats analitzades críticament.
L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Albert Rossich i Estragó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i sociolingüista.
Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977-92 i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari Expert en el Barroc català , ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha…
,
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’…
Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Periodisme
Literatura catalana
Política
Economia
Advocat, industrial, periodista, poeta i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…
,
autoavaluació
Educació
Avaluació del propi aprenentatge realitzada pel mateix aprenent, que reflexiona i analitza críticament els resultats del seu aprenentatge i els processos que hi han conduït.
El mateix subjecte actua com a avaluador i avaluat La dificultat de mantenir una certa distància i d’ésser objectiu en aquesta estimació és compensada pel valor educatiu que té el reconeixement dels punts forts i febles de cadascú Els avantatges que comporta són l’aprenentatge de l’autocrítica i la major implicació dels estudiants en el seu procés de millora de l’aprenentatge És convenient que vagi acompanyada d’una avaluació externa complementària per tal d’ajudar a prendre una consciència més objectiva i aprendre a autoavaluar-se L’aprenentatge de l’autoavaluació és un objectiu educatiu…
història
Història
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps.
Bé que hom pot fer la història de tots els àmbits particulars de la realitat humana i social, tradicionalment l’abast d’aquesta aplicació històrica ha assolit una importància especial en alguns camps determinats Així, hom pot reconèixer una especial consistència de disciplines peculiars a la història de la filosofia, a la història de dret, a la història de les religions, etc, i, més recentment, a la història de la ciència, així com a la història de l’art i a la història eclesiàstica, entre altres Hom en diu també historiografia , segons l’enfocament que prengui aquest estudi
Vacances pagades
Literatura catalana
Llibre de poemes de Pere Quart (Joan Oliver), publicat el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Arribat a la maduresa vital i literària, Pere Quart fa una valoració moral de la seva trajectòria biogràfica a partir de la qual reflexiona críticament sobre la condició humana, la realitat que li ha tocat de viure i l’ofici i la funció del poeta La ironia escèptica, present ja des del títol, dona unitat a tot el recull Des de l’objectivitat i el distanciament proporcionats per la figuració irònica, Pere Quart basteix una identitat poètica que contempla la seva biografia de manera antisentimental i autocrítica —la qual es manifesta amb el desdoblament…
Francesc Alegre
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…
,
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Filosofia
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, crític literari i filòsof.
Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro Madrid, Mirador , La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…
,