Resultats de la cerca

Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant

S’hi venera la Mare de Déu de Granyena, patrona del veí terme d’Alcoletge L’ermita està documentada des del 1306

Els profetes, i més tard Joan Baptista, Jesús i Pau, lluitaren contra una mentalitat de privilegi, en el sentit de garantia de protecció divina i de salvació Per això el Nou Testament estén el concepte a l'Església, anomenant-la Israel de Déu o església de Déu, traduint així l’hebreu Qahal-Jahvè ‘aplec del poble davant Jahvè’, és a dir, el poble de la nova aliança i dipositari de les promeses messiàniques

El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu

D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de la teologia…

Considerat com a do de l’Esperit Sant i expressió alhora de la transcendència divina i de la finitud i condició pecadora de l’home, el temor de Déu és accentuat a l’Antic Testament, mentre que el Nou Testament tendeix a relativitzar-lo per la proclama que, amb el Crist, hom ha estat alliberat de tot temor servil

Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop” Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc freqüent…

Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016, Llemotges 1031…