Resultats de la cerca
Es mostren 15569 resultats
Nostra Dòna de Solatge
Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 Soladgue , associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un Bernat de Solatge, vassall d…
Nostra Dòna de Camps
Aquesta església parroquial és situada a la part de llevant del turó o plataforma rocallosa a la falda del qual hi ha el poble de Camps L’església, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, té ara un sentit nord-sud i pràcticament ja no conserva res de l’església medieval Al segle XIX es va refer completament l’edifici anterior Segons consta en una visita pastoral del 1404, l’església de Camps era una sufragània de la parròquia veïna de Santa Maria de Cubièras
Associació Catalana de la Dona
Organització feminista creada a Barcelona el 1976, després de la celebració de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, amb l’objectiu d’assolir la plena igualtat jurídica i social de la dona, respecte a l’home, el drets al divorci, la planificació familiar i l’avortament, etc.
Des d’una posició de feminisme reformista, pluralista en la ideologia i oberta a la collaboració política amb els partits, el 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya amb ERC, PTE i Estat Català Proporciona assistència i formació a les seves associades N'han estat presidentes Anna Mercadé 1976-79 i, des del 1979, Núria Solé i Fournier
Nostra Dòna de Fasta (Tuissan)
L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època…
La presència de la dona
Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…
Associació Catalana de la Dona
Partit polític
Organització feminista fundada el 1975 a Barcelona i promoguda sobretot per dones pertanyents al Comitè Nacional de Catalunya del Partido del Trabajo de España [PTE].
Per bé que no era un partit, en les eleccions legislatives de 1977 s’integrà en la coalició Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, formada pel PTE, Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català Fou dirigida per Anna Mercadé, Montserrat Cases i Rosa Parés Edità Dona 1978
ordenació sacerdotal de la dona
Cristianisme
Accés de les dones als ministeris ordenats.
Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…
Resposta sexual en la dona
En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa Durant la fase d’excitació , també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció la lubricació vaginal Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular de les parets vaginals,…
Dia Internacional de la Dona
Se celebra el Dia Internacional de la Dona A Catalunya, es manifesten més de 225000 persones a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida demanant igualtat per a les dones en tots els àmbits i denunciant també la repressió del moviment feminista i la criminalització de la protesta social Simultàniament té lloc la vaga feminista convocada amb el lema "ens aturem per canviar-ho tot", que té un seguiment desigual
Institut Balear de la Dona
Organisme autònom adscrit des del 2003 a la conselleria de la presidència i esports del Govern de les Illes Balears.
Es creà el 2000 i té com finalitat elaborar i impulsar totes aquelles mesures que es considerin necessàries per a fer efectius els principis d’igualtat entre dones i homes A més, realitza tot un seguit de programes relatius a la incorporació de la dona al món laboral, així com la seva participació en la vida pública En el marc de la temàtica de la violència de gènere, té com a objectius la protecció jurídica i social i la prevenció i assistència de les dones També inclou diversos serveis d’ajuda a la família Disposa de diferents casals d’acollida i de centres d’activitats i biblioteca