Resultats de la cerca

Professor d’economia i demografia a la Universitat de Princeton des del 1947 i director de l’Office of Population Research de la mateixa universitat des del 1959 fins al 1975 Fou president de la International Union for the Scientific Study of the Population 1977-81 i de l’Advisory Committee del Population Council des del 1981 Creà diversos models demogràfics i índexs de fecunditat que permeten aprofundir en l’anàlisi demogràfica històrica de les poblacions Entre les seves obres destaquen The Decline of Fertility in Europe from the French Revolution to World War II 1970 i A…

Es distingeix així de l’anàlisi transversal, habitualment la més emprada en l’anàlisi de comportaments associats a l’edat, que estudia les diverses generacions presents en una població en un mateix moment

Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…

El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’ordenació urbana,…

És professor de la University of Southern California des del 1982 Fou president de la Population Association of America 1978 i de l’Economic History Association 1979-80 Ha dut a terme importants treballs de recerca sobre la fecunditat i els cicles demogràfics Ha estat un dels pioners en l’estudi de les decisions individuals sobre el nombre de fills, i en el desenvolupament de teories per a explicar la influència de la dimensió relativa de les generacions en el comportament demogràfic dels individus En aquest camp, la seva teoria més coneguda assenyala que els membres d’una…

La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…

Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica epidèmies, fams típica de l’etapa preindustrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports Això donà lloc a un descens de la mortalitat general que rejovení la població i permeté l’inici d’una etapa de creixement demogràfic sostingut, car l’economia prosperà a ritmes semblants o superiors evitant la reaparició de crisis generalitzades de subsistències El…

L’anàlisi d’aquest fenomen es fa segons diverses escales i criteris A escala mundial els criteris bàsics són dos l’ecològic i el socioeconòmic Segons el primer, se cerquen les correlacions entre la distribució de la població i les condicions ambientals representades bàsicament per la producció de la biosfera i els condicionants climàtics i topogràfics Amb aquests criteris s’expliquen en part les altes densitats humanes a les zones temperades de baixa altitud i els grans buits demogràfics de les zones polars, equatorial i dels deserts càlids i freds El criteri socioeconòmic es…

Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus…

Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…