Resultats de la cerca

Anà a París 1925, on fou influït per ARodin i ABourdelle En una primera etapa, figurativa, la seva obra es caracteritza per un violent barroquisme Monument a Martín Fierro 1940-45 En una segona etapa recercà cada vegada més un estil despullat, que evolucionà vers l’abstracció mitjançant l’ús de volums densos i plans tallats Escultura 1951, de granit, collecció de l’artista, París

La textura corresponent és anomenada porfiroblàstica Els porfiroblasts més comuns són aluminosilicats relativament densos, com el granat, l’estaurolita, la cianita o l’andalusita La seva formació es deu a fenòmens de nucleació durant la recristallització metamòrfica, sense la intervenció d’una fase líquida Els porfiroblasts tenen, freqüentment, petites inclusions d’altres minerals que poden, o no, ésser presents a la matriu que els envolta Quan presenten un gran nombre d’inclusions reben el nom de poikiloblasts

És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó

La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital

També rep els noms de diacetil, dimetilglioxal i dimetildicetona La seva fórmula és CH 3 CO 2 CH 3 Es troba en els processos de fermentació de la cervesa i de la mantega És un líquid groc verdós, d’olor característica, altament inflamable i miscible en aigua Té el punt de fusió a 4ºC i el d’ebullició a 88ºC Els seus vapors són més densos que l’aire i poden entrar en combustió en contacte amb una font de calor Es fa servir com a aromatitzant en la indústria alimentària

La seva fórmula és CH 3 2 NH 2 Es presenta com un gas incolor amb una forta olor d’amoníac el seu punt de fusió es troba a −92ºC i el d’ebullició, a 7ºC Reacciona violentament amb oxidants forts i és altament inflamable Els seus gasos són densos i poden cremar en presència d’aire produint vapors tòxics d’òxids de nitrogen Es fa servir com a intermediari en la fabricació de fertilitzants, en síntesi orgànica i en la fabricació de productes farmacèutics, colorants i explosius

El llinatge és documentat entre el 1493 i el 1569 i els seus membres consten entre els primers que desenvoluparen aquesta tasca en terres de Castella la Nova, Castella la Vella i Extremadura Hereus de l’orgue gòtic, començaren a descompondre’l per tal de poder individualitzar jocs que formen blocs més o menys compactes, brillants o densos Tot i que el nom pot correspondre a diversos artesans del mateix nom, el primer de qui es té notícia fou un Cristóbal Cortejo, datat entre el 1493 i el 1553, a qui seguí el seu fill Pedro, o Pedro Pérez, documentat entre el 1558 i el 1569

Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a…

L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en hàbitats més…