Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
termogravimetria
Química
Tècnica analítica consistent en l’estudi de l’evolució del pes d’una mostra d’una substància determinada amb la temperatura.
Hom la porta a terme mitjançant l’ús d’una termobalança, i dóna informació sobre processos molt diversos, com ara la deshidratació i l’eliminació d’altres molècules volàtils i en l’estudi de l’estabilitat de diversos polímers sintètics
amitriptilina

Amitripilina
©
Química
Substància estructural derivada del dibenzocicloheptadiè.
És obtinguda per deshidratació del producte resul tant de la reacció de Grignard de la dibenzosuberona Fusiona a 196ºC És emprada en medicina com a antidepressiu, en els estats de depressió endògena i en la fase depressiva de la psicosi maniacodepressiva
apocodeïna
Química
Èter monometílic de l’apomorfina amb el grup metoxi en posició 10.
Forma prismes que es fonen a 124°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en els àcids diluïts Hom l’obté de la codeïna per deshidratació És emprada en forma de clorhidrat com a expectorant, emètic, hipnòtic i purgant
El que cal saber de la diabetis insípida
Patologia humana
És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és causat per un dèficit en la síntesi, l’alliberament o Facció de l’hormona antidiürètica, la qual cosa provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com polidípsia o set excessiva La persona afectada evacua un volum d’orina superior a l’habitual, sovint entre 2,5 i 6 l per dia Però en els casos greus es poden evacuar entre 15 i 25 l diaris, amb el trastorn que comporta haver d’orinar moltes vegades tant de dia com de nit La set excessiva, intensa i constant, és un mecanisme compensador molt…
cetoacidosi diabètica
Patologia humana
Complicació aguda de la diabetis insulinodependent caracteritzada per una acumulació de cossos cetònics a l’organisme.
Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit absolut o…
protoplasma
Biologia
Contingut plasmàtic cel·lular format per un sistema col·loidal heterogeni constituït per un reticle de filaments, membranes, microsomes, etc, de natura proteica o lipídica, dispersos en un medi aquós.
Té una gran activitat metabòlica Pot canviar d’aspecte físic, sobretot per deshidratació i coagulació En la majoria de cèllules animals i vegetals es diferencia en citoplasma i nucli El protoplasma és equivalent a un protoplast, però sense els vacúols ni els materials ingerits Per alguns autors és sinònim de citoplasma
síntesi de Skraup
Química
Procediment sintètic introduït l’any 1880, que permet la preparació de la quinolina i dels seus derivats substituïts en l’anell carbocíclic.
Hom la duu a terme escalfant una mescla d’anilina, o de qualsevol amina aromàtica primària que tingui hidrogen en posició orto, amb nitrobenzè, glicerol i àcid sulfúric Transcorre amb formació d’acroleïna, formació d’una de les bases de Schiff, ciclació amb deshidratació i posterior aromatització Generalment té bons rendiments
pentòxid d’arsènic
Química
Sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que es fon a 315°C, conegut també per anhídrid arsènic.
Soluble en alcohol i aigua amb la qual forma àcid arsènic És obtingut per deshidratació tèrmica de l’àcid arsènic a 200°C A 400°C es descompon en anhídrid arsenós i oxigen Amb els àlcalis forma arsenats És emprat com a substància de partida per a la fabricació d’arsenats per a insecticides i per a obtenir colorants
àcid succínic
Química
Àcid dicarboxílic saturat, inicialment obtingut per destil·lació de l’ambre.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en l’aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 185°C i bullen a 235°C amb deshidratació donant l’anhídrid Hom l’obté industrialment per la fermentació del tartrat amònic És emprat en la preparació dels seus derivats i en la síntesi de polièsters
terpineol
Farmàcia
Química
Cadascun dels tres composts hidroxílics isomèrics d’ocurrència natural, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, amb fórmula C10H18O.
Hom els designa amb els prefixos α, β i γ L’α-terpineol ocorre en la natura en les formes d , l i l , dl El terpineol és obtingut com a barreja dels tres isòmers per deshidratació de la terpina i és emprat com a dissolvent, desinfectant, antioxidant, aromatitzant en la indústria alimentària i en perfumeria per a produir olor de lilàs