Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
alitzari
Botànica
Química
Arrel seca de la roja que conté, sobretot a la part cortical, diversos heteròsids solubles en aigua, principalment l’àcid ruberític, l’aglicona del qual és l’alitzarina.
L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
Paul Bouvij
Enginyer neerlandès.
Participà en la lluita de separació entre Holanda i Bèlgica a favor d’aquesta, per la qual cosa s’exilià a Barcelona 1835 Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi 1846-49 Es relacionà amb els intellectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca 1852 i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca 1867
Paulí Vernière
Enginyer francès radicat a Mallorca.
El 1837 ja collaborà amb Pau Bouvij en l’explotació d’una mina de lignit a Binissalem Després d’una estada a Amèrica, el 1842 tornà collaborar amb ell en una mina de coure al Montseny, que també fracassà Tornà a Mallorca, i el 1845 emprengueren amb bon resultat la dessecació del prat de Sant Jordi, i ja es dedicà preferentment a l’agricultura Cap al 1876 collaborà en El Porvenir de Mallorca i contribuí a l’extensió del conreu del garrofer Tingué també un paper destacat en la difusió de les idees liberals a Mallorca Publicà Nociones generales de geología y su aplicación a Mallorca…
notostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes.
Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i resisteixen…
Boqueres
Patologia humana
Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’…
llapis
Farmàcia
Forma farmacèutica cilíndrica, obtinguda per fusió o per malaxació, amb formació de cilindres i dessecació.
Tenen un diàmetre de 3 o 4 mm i una llargada entre 3 i 6 cm Segons el tipus de llapis, són emprats per simple contacte o bé introduint-los a les cavitats fisiològiques en aquest darrer cas reben el nom de candeletes o bugies
salmonel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties produïdes per bacteris del gènere salmonel·la.
La via de transmissió més habitual és la via oral, per la ingestió d’aliments contaminats, freqüentment carns, ous i llet i derivats làctics Després de 24 o 48 hores d’haver ingerit l’aliment contaminat, la persona comença a patir els símptomes de la intoxicació, que solen ser vòmits, diarrea i febre, que duren d’un a set dies i es tracten amb medicaments antibiòtics Per a eliminar el bacteri poc resistent a condicions ambientals com la llum solar, concentracions elevades de sal, dessecació i, especialment, la calor, i així reduir el risc de patir salmonellosi, és necessari…
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les…
tamís molecular
Química
Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.
Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants Hom els sol presentar en forma de…