Resultats de la cerca
Es mostren 844 resultats
determinació sexual
Biologia
Conjunt de distints processos biològics que condueixen vers la diferenciació del sexe
.
llengües camítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XIX, el conjunt dels grups lingüístics de l’egipci, el berber, el cuixític, l’omòtic i el txadià.
Tanmateix, són difícils de justificar les afinitats específiques entre els cinc grups i llur diferenciació amb el semític llengües camitosemítiques
dissimilació
Fonètica i fonologia
Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.
S'esdevé en les formes populars juriol per juliol o bé en reduccionss abre per arbre Si ambdues realitzacions són contigües, hom proposa el terme diferenciació per a denominar aquest procés
síndrome mielodisplàstica
Medicina
Grup de malalties definides per la presència d’alteracions quantitatives i qualitatives de les diferents línies hematopoètiques.
Les diferents síndromes són de característiques clonals i estan provocades per alteracions en la proliferació i la diferenciació de les cèllules progenitores Poden desembocar en una leucèmia aguda d’estirp mieloide
singular
Lògica
Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.
En aquest sentit el terme no sols no correspon al d’individu o d’individual, ans s’hi contraposa positivament, car la diferenciació de cadascun dels individus és més radical que la solament numèrica
amfineures
Malacologia
Grup de mol·luscs marins, molt primitius, sense conquilla (aplacòfors) o bé amb una sèrie de plaques dorsals articulades (poliplacòfors).
Tenen un sistema nerviós arcaic, amb quatre connectius i sense diferenciació en ganglis Són litorals i repten pel fons o neden És un grup amb pocs representants, el més important dels quals és el quitó
carcinoma espinocel·lular
Patologia humana
Tumor maligne de la pell que presenta diferenciació escatosa i sovint produeix ceratina.
Deriva amb freqüència de lesions cerastòsiques actíniques o solars Forma nòduls cutanis i pot donar metàstasis
neurona
Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…
blastulació
Biologia
Procés embrionari que condueix a la formació de la blàstula.
Comença amb la formació del blastocel en la mòrula i es clou quan s’inicien els moviments cellulars de la gastrulació Representa un preludi dels importants fenòmens cellulars de migració i de diferenciació que tenen lloc durant la gastrulació
Charles Bell
Metge escocès.
És autor de treballs bàsics sobre la fisiologia del sistema nerviós, entre els quals cal esmentar els que dedicà a la diferenciació de les arrels nervioses medullars en separar les motores, anteriors, de les sensitives, posteriors llei de Bell