Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
víctima
Religió
Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici, el qual en determina la tria i la forma de matar-lo.
Bé que normalment hom prescriu un animal sense tara, primogènit, comestible, etc, sovint hi ha excepcions hom sacrifica animals no comestibles a divinitats hostils, el boc emissari acumula totala impuresa comunitària expliació, etc Sovint és relacionada amb el fi del sacrifici els romans mataven una vaca prenys per tal de promoure la fertilitat, o és l’animal símbol d’una divinitat L’afinitat entre víctima i déu apareix sobretot en el sacrifici de comunió La víctima, abans del sacrifici, és consagrada i hom l’ofereix amb fórmules rituals després, si no és consumida totalment…
sacramentari
sacramentari Foli del Sacramentarium Rivipullense (1050) amb una representació de la divinitat amb trets humans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Antic llibre litúrgic llatí que contenia les oracions sacerdotals —inclòs el cànon— necessàries per a la celebració eucarística, l’administració dels altres sagraments i sagramentals i el res de l’ofici diví.
És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de la qual no s’ha conservat cap exemplar…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
Abrasax
Mitologia
Divinitat gnòstica.
Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365
Leto
Mitologia
Divinitat grega.
Filla de titans, de la unió amb Zeus concebé Àrtemis i Apollo Sembla que el seu culte provenia de l’Àsia Menor
Isis
Música
Divinitat egípcia.
Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també parlen del sistre sistrum…
Xipe Tótec
Mitologia
Divinitat nàhuatl.
El seu nom significa ‘Nostre senyor escorxat’ Era representada en forma d’home nu cobert d’una pell humana escorxada, amb gorra cònica i dues borles fins a les espatlles portava anelles d’or i penjolls de cargol Li eren sacrificats éssers humans Hom li atribuïa les malalties de la pell i dels ulls els malalts, per tal de guarir, feien vot de vestir les pells de les víctimes sacrificades
Tammûz
Mitologia
Divinitat mesopotàmica.
Fill d' Ea , era un déu de la vegetació, en honor del qual hom celebrava grans festes El seu culte s’estengué a Palestina i a Síria equival a l’Esmun fenici i a l’Adonis de l’època grecoromana La seva companya era Gestinanna
Tages
Mitologia
Divinitat etrusca.
Nat dels solcs que feia un llaurador amb la figura d’un infant, educà els etruscs en les arts de l’endevinació i de les ciències dels harúspexs Els romans recolliren els seus consells en els Libri Tagetici
Oceà
Mitologia
Divinitat grega.
Fill —segons Hesíode— d’Urà el Cel i de Gea la Terra, fou el primogènit dels Titans Amb la seva germana Tetis engendraren totes les aigües del món Els fills mascles foren els rius, i les noies les deus i les fonts L’art antiga el representà com un vell barbut amb banyes