Resultats de la cerca

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…

Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident…

Estudià cant a Dresden, on el 1915 debutà al teatre d’òpera i formà part de la seva companyia fins el 1922 Aquest any debutà al Metropolitan de Nova York amb Aïda , escenari que visità regularment fins el 1943 Parallelament, es presentà en diversos teatres alemanys i al Festival de Salzburg El 1928 participà, a Dresden, en l’estrena d' Helena egipcíaca R Strauss Gràcies a la seva tessitura de soprano lírica spinto , destacà sobretot com a protagonista de personatges verdians i wagnerians Ocasionalment assumí el paper de Donna Anna Don Giovanni , de WA Mozart, que interpretà a…

Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach,…

Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus toscà de sepulcre monumental…

Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la collegiata de Santa Anna de Barcelona Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní JB Pujol La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano Masurques , 1885, Serenade…

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma…

Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i  Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César,  Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988,  Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i I miei mostri…

Filla d’una cantant d’òpera, es formà al Conservatori de Sofia i el 1967 debutà com a Abigaille Nabucco a Leipzig El 1972 esdevingué membre de la Staatsoper de Viena i un any després fou requerida al Festival de Salzburg per H von Karajan, el qual posteriorment la dirigí en diverses ocasions, tant a l’escena com en enregistraments El 1974 fou Donna Anna Don Giovanni a San Francisco, paper que el 1987 enregistrà a les ordres de Von Karajan  El seu repertori inclou òperes de G Verdi, R Strauss, WA Mozart i R Wagner, entre d’altres És especialment valorada a Barcelona, on l’any…