Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
L’embassament d’Utxesa-Secà
A les zones més somes de l’embassament d’Utxesa s’han establert extensos canyissars que són el refugi d’importants poblacions d’ocells Ernest Costa L’embassament d’Utxesa-Secà 24, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre L’embassament d’Utxesa-Secà, situat al sud-est de Lleida, fou construït a començament de segle per a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs Malgrat la seva artificialitat, posseeix unes condicions ecològiques que el converteixen, juntament amb els petits embassaments propers de Ximo i Burgebut, en la més important de les zones humides de l’interior…
dendrocronologia
Biologia
Meteorologia
Geografia
Ciència que, basant-se en l’estudi dels anells de creixement dels arbres, estableix una cronologia i obté dades climàtiques i ecològiques de temps passats.
Els jaciments vegetals fòssils del Cenozoic
Són bastant nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat als Països Catalans en estrats pertanyents al Cenozoic, alguns dels quals figuren entre els més importants del continent, tant pel nombre d’espècies presents com per la gran quantitat d’exemplars fòssils que hi apareixen Si exceptuem els més inferiors Paleocè i Eocè, els períodes de l’Era Terciària han proporcionat una flora abundant i ben representada que permet de conèixer bastant bé les característiques i la constitució de la vegetació que cobria les nostres terres al llarg dels últims 40 milions d’anys, sobretot a…
Els estudis sobre amfibis
Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en aquesta època,…
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
impacte ambiental
Geografia
Impacte que els canvis econòmics i socials tenen sobre el medi ambient.
Analitzar els components del medi ambient que s’han vist alterats, les causes que han provocat aquesta alteració i les conseqüències que han tingut o que poden tenir és l’objectiu dels estudis d’impacte ambiental La previsió i correcció d’aquests impactes sovint és difícil i cara, però en qualsevol cas serveix per a implantar polítiques territorials que evitin fer malbé el territori Segons un real decret formulat al setembre del 1988 es definí l’avaluació d’impacte ambiental AIA com l’estudi realitzat per a identificar i prevenir les conseqüències o efectes que determinades accions humanes…
mosaic territorial
Teoria formulada pel científic Richard T.T.Forman, catedràtic d’ecologia del paisatge de la Universitat de Harvard (EUA), que permet explicar les funcions ecològiques que s’estableixen sobre el territori.
El concepte de mosaic territorial s’utilitza des de fa uns quants anys en la planificació i l’estudi dels processos territorials com una eina per a la planificació
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…
Faisà
Originalment asiàtic, del S de l’URSS i potser d’algun sector de la Mediterrània oriental, fou introduït a Itàlia al temps dels romans, època en què probablement ho fou també aquí Actualment, a causa de les introduccions, ocupa àmplies zones d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord Sedentari, és present una mica pertot arreu al N dels Pirineus i una bona part de la Catalunya humida i Andorra Al País Valencià es considera no reproductor i poc freqüent Borriana, algunes finques de caça dels voltants de Requena A les Illes és sedentari, molt localitzat a Mallorca Els Països Catalans, llevat dels…
L’alburn
L’alburn Alburnus alburnus no té gaire interès com a espècie pesquera a causa de la seva mida petita rarament supera els 15 cm de llargada, però ha estat introduït als rius i rierols catalans com a pastura i també es fa servir com a esquer viu per a altres espècies carnívores més populars en pesca recreativa Adolf de Sostoa La destrucció de l’hàbitat i la introducció d’espècies exòtiques són les principals amenaces per a la biodiversitat del planeta Si bé no totes les espècies exòtiques introduïdes representen un perill, n’hi ha algunes que per les seves característiques biològiques i…