Ernest Costa
L’embassament d’Utxesa-Secà, situat al sud-est de Lleida, fou construït a començament de segle per a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs. Malgrat la seva artificialitat, posseeix unes condicions ecològiques que el converteixen, juntament amb els petits embassaments propers de Ximo i Burgebut, en la més important de les zones humides de l’interior català.
Les comunitats vegetals lligades als ambients aquàtics estan molt diversificades i ocupen una superfície considerable. Els marges poc abruptes de l’embassament determinen un gradient d’humitat molt suavitzat: formacions de plantes submergides i flotants (Potamogetonion), extensos canyissars (Typho-Schoenoplectetum glauci), herbassars alts d’aiguamolls (Magnocaricion), jonqueres (Molinio-Holoschoenion) i retalls d’alberedes (Populion albae) se succeeixen harmoniosament. La presència de sòls salins en la vall de Secà comporta l’aparició de diverses comunitats halòfiles (Suaedion brevifoliae) en alguns punts.
L’espai acull alguns ocells nidificants rars o localitzats, com ara l’arpella, el milà negre o l’agró roig. Els canyissars i les jonqueres també acullen una interessant comunitat de passeriformes (boscarla de canyar, balquer, repicatalons, etc.). Durant l’hivern es donen importants concentracions d’aus aquàtiques, i en destaquen la fotja, els ànecs coll-verd i xarxet, la gavina vulgar, el bernat pescaire i el corb marí gros. A la mateixa època, arriben a aplegar-se centenars de milers d’estornells per a dormir als canyissars. L’arribada contínua, al capvespre, dels seus enormes estols constitueix un espectacle sorprenent.
L’estat de protecció d’aquesta valuosa àrea és insuficient enfront dels nombrosos impactes negatius als quals està sotmesa (ús recreatiu, important contaminació urbana i agrícola de les aigües, etc.). De tota manera, la figura de Reserva Natural de Fauna Salvatge és molt favorable de cara a l’establiment de la fauna aquàtica.