Resultats de la cerca

Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves…

A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les Miscellaneorum…

Estudià retòrica amb Quintilià a Roma al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria 81, on conegué Eufrates i Artemidor Havent tornat a Roma 88, seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932, la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de…

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El 1804 ensenyava…

Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a…

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…

Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino  la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano ,…