Resultats de la cerca

Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven

Situat dins el corrent expressionista danès, posterior a la Primera Guerra Mundial, escriví Adfaltens Sange ‘Cants de l’asfalt’, 1918 i Lokomotivet ‘Locomotora’, 1933

Féu diverses incursions en el camp del teatre, però l’anomenada li ve de les biografies novellades, lligades amb citacions dels seus biografiats, la psicologia dels quals aprofundeix Bismarck 1912, Goethe 1920, Converses amb Masaryk 1935, Napoleó 1939, Beethoven 1943, etc

Estudià a Budapest amb S Viski, R Sugár i F Farkas Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964 Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es bunhodes 'Crim…

Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…

Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la…

D’origen suís, es doctorà en química 1938 i en lletres 1940 a Zuric, on fou també professor 1958-66 Combinà la seva activitat docent amb l’empresarial a Barcelona En el terreny historiogràfic publicà fonamentalment treballs de tema islàmic Un retrato de Boabdil en Poblet 1952, Las laderas del Pirineo según Idr¯is¯i 1953, i edità en cinc volums la versió àrab de De materia medica de Dioscòrides, juntament amb la traducció castellana anotada per Andrés Laguna i alguns treballs complementaris 1953-59

Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha estat la més apreciada dins…

D’origen jueu, sol descriure la vida dels jueus de l’Europa oriental Die Juden von Barnow ‘Els jueus de Barnow’, 1877, Ein Kampf ums Recht ‘Una lluita per la justícia’, 1882 i Von Don zur Donau ‘Del Don al Danubi’ Descobrí el manuscrit de Woyzeck, i el 1878 preparà una edició crítica de l’obra de Georg Büchner