Resultats de la cerca

Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre d’altres, en…

Membre del partit socialista independent 1914-22, fou ministre de finances i diputat del Reichstag Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo morí a causa de les tortures En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital ‘El capital financer’, 1910 —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria capital financer, procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a…

L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament sistemes que…

Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…

Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…

El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’…

En contraposició a l'existència, l’essència ha estat interpretada per la tradició filosòfica occidental com a principi metafísic constitutiu del real, en el sentit que —a diferència de l’ésser diví, en què l’essència s’identifica amb l’existir— en l’ésser creat essència quidditas i existència esse es distingeixen, sia amb distinció real Bonaventura, Albert Magne, Tomàs d’Aquino, Gaietà, Fonseca, els conimbricenses i els neotomistes, amb distinció formal Duns Escot i escola escotista o amb distinció de raó amb fonament real Suárez i els seus seguidors neguen tota distinció, o la redueixen…