Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Albert Thoralf Skolem
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic noruec.
Treballà especialment en el camp de la resolució de les equacions diofàntiques, en el de l’estudi axiomàtic dels enters naturals i en el de la caracterització dels automorfismes de les àlgebres simples En lògica, contribuí al desenvolupament de la teoria intuïcionista
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
Andrew John Wiles
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Format a Anglaterra, resideix, però, als EUA Ha fet importants treballs algebraics que li han permès demostrar finalment la certesa de la conjectura de Fermat ‘no hi ha nombres enters x,y,z que satisfacin la relació x n + y n = z n , quan n és major o igual a 3’
descomposició en factors primers a ℤ
Matemàtiques
.
Propietat del conjunt dels nombres enters ℤ, segons la qual tot enter no nul pot expressar-se d’una manera única en la forma b=sp 1 a 1 p n a n , on s=1 o -1, els p i són nombres primers diferents, i els a i són nombres naturals no nuls
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres racionals hom pot definir…
ruda

Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
conjectures de Burnside
Matemàtiques
Conjunt de problemes algèbrics relatius als grups, plantejats per W.S.Burnside.
D’una banda, es preguntà si tot grup engendrat per un nombre finit d’elements i en el qual tot element és d’ordre finit és necessàriament finit aquesta conjectura fou resposta negativament per Novikov el 1959 D’altra banda, demostrà que si p i q són enters primers diferents, aleshores tot grup d’ordre p 2 q és grup resoluble
funció gamma
Matemàtiques
Funció definida per la fórmula, deguda a Euler, Γ( x
) = ∫
t ( x - 1 )
e - t
, on, si hom considera Γ real, x
ha d’ésser real i major que zero, i si hom considera Γ complexa, la part real de x
ha d’ésser major que zer¦.
Segons Gauss, hom pot definir també la funció Γ amb l’expressió on x pot ésser qualsevol nombre real o complex, excepte enter negatiu Les propietats immediates de la funció Γ són Γ x +1 = x Γ x Γ1 = 1 Γ n = n-1 , per a n natural Una aplicació important de la funció Γ és que permet de generalitzar el concepte de factorial a nombres reals no enters i a nombres complexos
anell
Matemàtiques
Estructura (A, +, ·) que consta d’un conjunt A en el qual han estat definides dues operacions, l’addició (+) i la multiplicació (·) amb les següents propietats: 1) el conjunt A amb l’operació d’addició és un grup commutatiu; 2) la multiplicació és associativa; 3) la multiplicació és distributiva respecte a l’addició per la dreta i per l’esquerra (és a dir a · (b + c) = a · b + a · c i (a + b) · c = a · c + b · c).
Si l’anell admet element unitat 1 per a la multiplicació a 1 = 1 a = a , aleshores lanell s’anomena anell amb unitat o unitari Cal remarcar que un mateix conjunt pot adquirir estructura d’anell de diverses maneres, canviant la definició de les operacions Exemples Els nombres enters amb l’addició i la multiplicació ordinàries Els nombres parells amb les mateixes operacions Le matrius quadrades amb l’addició i la multiplicació matricials