Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
trifosfat d’adenosina
Bioquímica
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació.
Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció…
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
amilograma

Amilogrames tipus: activitat (ALFA)-amilàsica alta (a), mitjana (b) i deficient (c)
© fototeca.cat
Alimentació
Gràfic obtingut amb l’amilògraf.
Posa en evidència el grau d’intensitat de l’activitat α-amilàsica de les farines de blat o de sègol, permetent així de preveure les pertorbacions que es produiran en el procés de panificació com a conseqüència d’un excés o d’un defecte d’aquesta activitat enzimàtica
regulació cel·lular
Biologia
Mecanisme de control del metabolisme de la cèl·lula, que fa la funció d’engegar i aturar la producció de proteïnes, enzims i productes de secreció per tal que no es desprengui energia en la síntesi de molècules essencials mentre no sigui necessari de fer-ho.
Per exemple, quan un bacteri necessita un aminoàcid que li és essencial, només el sintetitza en el cas que no es trobi en el medi en quantitat suficient Existeix, doncs, un mecanisme cellular susceptible d’induir o d’inhibir les reaccions de síntesi en funció de les condicions del medi inducció enzimàtica, repressió 3
bromur de neostigmina
Farmàcia
Química
Anàleg sintètic de la fisostigmina.
Es tracta d’una amina quaternària que es presenta en forma de cristalls que es fonen amb descomposició a 167°C És un inhibidor de l’enzim colinesterasa produeix una reducció de la degradació enzimàtica de l’acetilcolina És emprat com a colinèrgic en el tractament de l’atonia abdominal i en la miastènia gravis
deterioració
Alimentació
Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà.
La inadequació per al consum pot ésser deguda a reaccions purament químiques entre els components enfosquiment no enzimàtic, a reaccions catalitzades pels mateixos enzims alteració enzimàtica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, a creixement de microorganismes alteració microbiològica d’aliments, a insectació, a contaminació per rosegadors o a pèrdua de la textura característica per canvi en el contingut d’aigua
anticolinesteràsic
Farmàcia
Dit de la substància que inhibeix l’enzim acetilcolinesterasa.
Els anticolinesteràsics redueixen la degradació enzimàtica de l’acetilcolina en les sinapsis neuromusculars, i prolonguen per tant la seva acció Es classifiquen en anticolinesteràsics reversibles , com la fisotigmina i la neostigmina, emprats en medicina per al tractament de la miastènia gravis, i irreversibles , que són composts organofosforats emprats sobretot en l’agricultura com a insecticides, i alguns en oftalmologia
operó

Regualció de la síntesi enzimàtica mitjançant un repressor proteic sintetitzat a partir de la informació del gen operador, l’operó resta inactiu
© Fototeca.cat
Biologia
Regió cromosòmica que conté un cert nombre de gens estructurals i un d’operador que els activa.
Aquests gens són responsables de la síntesi ordenada d’un grup d’enzims de funció relacionada com és un sistema enzimàtic L’operó sintetitza una fibra llarga i contínua d’ARN missatger, de tal manera que se sintetitzen tots els enzims necessaris per al sistema o bé no se'n sintetitza cap
estradiol
Farmàcia
Química
Principal estrogen present en el fluid fol·licular de l’ovari i en l’orina de les gestants.
Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent
àcid aldònic
Bioquímica
Designació genèrica de cadascun dels àcids que resulten de l’oxidació de les aldoses pel iode en medi alcalí: R-CHO+I2+3OH- → RCOO-+2I-+2H2O.
Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes