Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington Especialista d’epigrafia semítica antiga sud-aràbic, fenici, estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi

Professor de dret romà a Zúric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín En la seva obra principal, Römische Geschichte ‘Història romana’, 1854-85, reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum i la centrà sobre l’època de l’Imperi Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica El 1902 rebé el premi Nobel de literatura

Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940

Vida i obra Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma 1930-32, on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933 L’any 1936 fou empresonat alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona 1937 i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer Fou vicepresident de la Societat Arqueològica 1940, comissari…

Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada S'hi han trobat indicis d’una producció vinícola important S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Professora a la Universitat de Granada 1979-88 i, des del 1989, catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, se centrà en l’estudi de la ceràmica romana sigillada Dugué a terme excavacions a Andújar Jaén, 1979-95, al teatre de Tarragona 1981-84, a la ciutat iberoromana de Granada 1985-89 i a la ciutat romana de Pollentia Mallorca 1992-95 Publicà  La sigilata hispánica producida en Andújar Jaén 1976,  El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada 1988 i Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà  2011, entre d…

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas 1959 i…

Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i…