Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Vilar de Freixe (Espolla)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les ruïnes del vilar…
Vall-llobrega

Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…
Vilatge de Noufonts (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell constructiu d’una de les estructures d’aquest vilatge ESG Les restes del vilatge de Noufonts i d’una possible fortificació són al cim d’una elevació que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, gairebé davant per davant del poble de Castelló de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH149003 Per a arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que surt per l’E del Pont de Suert, segueix el barranc de Raons i s’enfila després cap a Gotarta i cap a Igüerri En la cruïlla cap aquesta darrera població, s’ha de deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que baixa per l’esquerra…
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
Fortalesa de Puig Sec (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll pogium Spilio Un document de l…
Cabussó emplomallat
El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…
Castell de Mont-ros (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Base de la torre del castell erigida al segle XI i espoliada a fi d’aprofitar-ne els materials ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest castell són al despoblat de Mont-ros, situat en un petit turó al nord de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG644220 L’accés és possible, sense gaire dificultat, per una pista de terra que surt a la dreta de la carretera LV-3121 que porta a Gospí, poc després de deixar les darreres cases de Sant Ramon Molt aviat veurem davant nostre unes cases modernes abandonades, darrere les quals hi ha les restes del castell JRG-DRR-JIR-JMT Història No hi ha…
Mussol banyut
El mussol banyut Asio otus és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes 34-35 cm i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander a dalt i a un poll a baix Anna Motis i Antoni Agelet Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa fa que encara…
Molí dels Frares (Sureda)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquest molí medieval, situat a la riba esquerra de la riera de la Font de l’Orri ECSA - J Gary Les restes de l’anomenat Molí dels Frares són al marge esquerre de la riera de la Font de l’Orri Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 33,6” N - Long 2° 58’ 19,2” E Des de prop de les ruïnes de Santa Maria Magdalena de Veda, situats en el camí de Sureda, cal agafar, just en el punt on aquest camí travessa el còrrec de la Tanyareda, a la seva dreta, el corriol, antic camí de bast, que passa pel costat de la penya del Roc de la Passió i davalla pel sobtat i llarg pendent…
roleu
Disseny i arts gràfiques
Cilindre o corró amb el qual hom escampa la tinta damunt la forma, el motlle, etc, en les impremtes, en les litografies, etc, o que, formant part d’una premsa, entinten, o hi escampen aigua directament o a través d’altres roleus, la forma, la planxa.