Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec (380 m d’altitud), turó rocós en forma cònica. Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs, o Spils el 1085, 1121 i 1154.
La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll (pogium Spilio).
Un document de l’arxiu dels ducs de Medinaceli, de divulgació recent, podria donar la clau de l’origen, fins ara desconegut, de la fortalesa del Puig Sec. És un memorial, sense data —però que hom pot situar aproximadament entre els anys 1050-60—, de les queixes del comte Ponç I d’Empúries (1040-78) contra el seu cosí germà, el comte de Rosselló Gausfred II (†v. 1074) i el seu fill Guislabert. Entre altres damnatges, Ponç I incriminava Gausfred II per haver construït “la torre de la guàrdia de Banyuls” sense tenir en compte la seva consenyoria (conseqüència del pacte de família existent entre les dues branques de la dinastia): “rancurat se iam dictus Poncius de iam dicto Gausfredi de i psam turrem de guardia de Ban nuls que habet facta ipsa medietatem in suum alaudem”.
Com que el territori d’Espill (les Abelles) era aleshores una part integrant del feu o alou de Banyuls, directament a mans dels comtes de Rosselló des de l’any 981, aquesta “torre de la guàrdia de Banyuls” podria ser la fortalesa del Puig Sec, construïda pel comte Gausfred II per vigilar l’antiga via que, per la vall del Ravener i el coll de Vallòria, conduïa al coll d’Espill (o de Banyuls), frontera amb el territori de Peralada; tanmateix, a hores d’ara es tracta només d’una hipòtesi que caldria confirmar. (PP)
D’altra banda, tot i que és temptador suposar l’existència al Puig Sec d’alguna torre o fortalesa molt antiga, potser d’origen romà o medieval, en relació amb el puig d’Espills, al coll de Banyuls, i amb altres punts de vigilància d’aquesta zona de pas des de temps remotíssíms, al nostre entendre no es pot confirmar ni desmentir aquesta hipòtesi, a la vista de les construccions que s’hi observen actualment al cim.
Entre l’espessa vegetació i els munts d’enderrocs es veuen rastres d’una construcció amb murs de molt gruix, de pedra seca amb alguns sectors afermats amb poc morter. Aquesta edificació situada al cimal s’assembla, per la seva factura, a les fortificacions bastides per l’exèrcit francès amb motiu de la Guerra Gran, el 1793, en aquest territori marítim de l’Albera. Hom pot esmentar, per exemple, la que hi ha al Puig-oriol de Cotlliure. Amb moltes reserves es podria pensar que el recinte que circueix la part superior del puig, a un nivell una mica més baix, pot ser, en part, la resta d’un castell o una fortalesa medieval. També és construït amb pedra seca, però la diferència amb la fortificació del segle XVIII esmentada no és pas gaire clara. Els fragments de ceràmica que s’escampen pel terreny semblen correspondre, també, al segle XVIII.
En definitiva, cal dir que sense una neteja de l’indret i, sobretot, sense uns treballs arqueològics adients, no és possible determinar si al cim del puig hi hagué, antigament, una torre o fortalesa d’origen medieval o anterior a aquell moment històric. (JBH-BBG-ECV-MDPC)