Situació
Ruïnes d’aquest molí medieval, situat a la riba esquerra de la riera de la Font de l’Orri.
ECSA - J. Gary
Les restes de l’anomenat Molí dels Frares són al marge esquerre de la riera de la Font de l’Orri.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 28’ 33,6” N - Long. 2° 58’ 19,2” E.
Des de prop de les ruïnes de Santa Maria Magdalena de Veda, situats en el camí de Sureda, cal agafar, just en el punt on aquest camí travessa el còrrec de la Tanyareda, a la seva dreta, el corriol, antic camí de bast, que passa pel costat de la penya del Roc de la Passió i davalla pel sobtat i llarg pendent fins al fondal de la vall on hi ha el molí.
Molí
El molí era emplaçat a uns 25 m aigües avall de la confluència del còrrec de la Tanyareda, que baixa dels vessants de ponent, i el còrrec de l’Orri, a llevant. D’aquesta unió neix la ribera de la Font de l’Orri, la qual, més avall, en unir-se amb el rec de les Maixoses formarà la riera de Sureda.
La resclosa, segurament feta amb troncs, era situada al final del còrrec de la Tanyareda, tot i que el còrrec veí, de l’Orri, és una mica més cabalós. Des d’aquest lloc s’identifica perfectament el traçat del rec artificial que portava l’aigua al molí, per alguns trams tallats a la roca i altres terraplenats artificialment.
Eixida del carcabà, amb un arc de mig punt deformat, al costat de llevant de la construcció.
ECSA - J. Gary
L’edifici del molí és extraordinàriament petit, de planta rectangular, amb un angle esmussat a causa de l’aflorament de roca al qual s’adossa; fa 5,15 × 3,60 m, mides exteriors. En resta només la base, amb una alçada dels murs màxima d’1,5 m. El mecanisme amb el rodet era situat a la meitat de migdia de la construcció, on s’identifiquen la petita obertura d’entrada d’aigua de la canal, al mur de ponent, i la sortida del carcabà, d’arc de mig punt, al costat de llevant.
La construcció és de pedra seca, potser una mica lligada amb argila, a base de blocs de granit, petits i molt irregulars, sense treballar, però ben ajustats, posats planers. En els angles s’empraren blocs escollits per la forma allargada i es col·locaren al llarg i de través.
L’arcada de la sortida del carcabà era de mig punt, si bé ara és deformada i sembla rebaixada. És feta curosament amb lloses estretes i llargues que encaixen perfectament en sec disposades radialment; hi ha fins a 18 lloses a manera de dovelles a cada cara de l’arc. Aquesta obertura té una amplada d’1,15 m; els muntants són aparellats amb pedres més voluminoses.
A l’espai intern es veuen restes d’una falsa volta de pedra seca que arrenca d’una marcada banqueta.
A l’exterior s’identifica el canal de desguàs fins al llit de la riera, que és a uns 6 m de distància.
A l’entorn de les ruïnes s’escampen fragments de teules (imbrex) gruixudes i de poca curvatura, d’aspecte arcaic. Hi hem vist dos trossos d’una petita mola de pedra sorrenca, pedra que no existeix en el terreny natural d’una àmplia rodalia. Pel seu perfil, deuen pertànyer a la mola volandera.
Entenem que la construcció pertany al tipus més primitiu de molí fariner medieval dels Pirineus, de petites dimensions i sense bassa. Els murs de pedres i fang i la tipologia de l’arc de l’obertura del càlcul apunten, també, a l’època alt-medieval.
El nom de Molí dels Frares, viu encara, és un record evident del domini i de l’explotació dels recursos naturals d’aquest territori de Veda per part del monestir de Sant Andreu de Sureda.