El mussol banyut (Asio otus) és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes (34-35 cm) i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys; altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja. Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander (a dalt) i a un poll (a baix).
Anna Motis i Antoni Agelet.
Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa fa que encara no sigui prou ben conegut a nivell ibèric. En el context dels Països Catalans s’ha avançat considerablement en alguns aspectes i, en especial, en la seva biologia de la reproducció; així i tot, la seva distribució actual presenta una marcada irregularitat, fruit, possiblement, del desconeixement dels límits exactes de la seva àrea de cria.
El mussol banyut és una espècie sedentària que a la Catalunya Nord ocupa preferentment els ambients de muntanya, encara que darrerament s’ha constatat la seva niada a la plana rossellonesa, on ocupa els reduïts hàbitats arbrats dins els vinyets.
A Catalunya és distribuït en ambients i dominis bioclimàtics netament diferenciats. Hi ha poblacions muntanyenques i boscanes, especialment a les pinedes de pi roig, i fins i tot de pi negre, a l’estatge subalpí pirinenc, on arriba a colonitzar els boscos de més altitud. Les dades de mussol banyut s’escampen pels estreps pirinencs, especialment a la conca de Tremp; al sector més oriental es coneix una remarcable població a les Alberes. L’àrea de distribució s’estén, a l’estatge muntà, per la Catalunya humida fins al Montseny, on viu a les boscúries en una forta competència amb el gamarús, i continua fins a la Catalunya central, als dominis mediterrani i mediterrani continental; el mussol banyut hi esdevé relativament freqüent, a les pinedes de la plana cerealista. Torna a aparèixer a la conca de l’Ebre i un altre cop a la muntanya, en aquest cas al sector meridional de les serralades costaneres catalanes.
Al País Valencià nia localment al Maestrat i a Penyagolosa. A les comarques centrals és considerat com un ocell rar, si bé hom coneix reduïdes poblacions a l’interior eixut valencià; hi ha també alguna dada de mussols banyuts migradors a la devesa del Saler. A les comarques meridionals, solament hi ha observacions esporàdiques d’exemplars en trànsit hivernal.
Són d’un gran interès les dades de la població de Mallorca, coneguda dels anys setanta ençà, formada per diverses parelles nidificadores a la marina de Llucmajor. A la resta de les Illes, és un visitant hivernal irregular i escàs.
Si bé el mussol banyut gaudeix d’una capacitat d’adaptació que li permet d’ocupar ambients i dominis ben diferenciats, l’hàbitat preferencial és aquí el conformat pels boscos esclarissats de coníferes, especialment les pinedes de pi blanc i pi pinyer situades entre els conreus de secà. Els seus hàbits niadors influeixen força en l’elecció del lloc de la cria: ocupa nius abandonats d’altres espècies, d’esquirol, i especialment de còrvids, per la qual cosa s’ajusta als requeriments de les espècies de còrvids més freqüents a cada indret; de tota manera, manifesta una preferència per la seguretat que ofereix la capçada gairebé inaccessible del pi pinyer. En algun cas se n’ha reportat la cria en forats de murs i escletxes del rocam.
Malgrat el seu caràcter esquerp, s’han trobat nius a zones sotmeses a una forta pressió antròpica; tanmateix la seva timidesa i els seus costums silenciosos li permeten passar relativament desapercebut en llocs habitats per l’home.