Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens del nivell de…
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la…
andana
Llenca de terreny més o menys ampla, formant esglaó, que voreja un moll i és destinada als vianants.
Mas de Serra-sanç (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn A desgrat de la seva ruïna, aquesta construcció encara deixa veure prou elements com per a endevinar-hi una típica funció de caire rural F Junyent-A Mazcuñan Les restes d’aquest edifici són situades dintre el municipi de Sallent a poca distància, vers tramuntana, de l’església de Sant Miquel de Serra-sanç, en un planell on es barregen els boscs i els conreus Long 1°53’40” - Lat 41°50’53” Un cop arribats al planell on s’alça l’església de Sant Miquel, cal prosseguir el camí, cosa de pocs metres, per a desviar-nos a l’esquerra,…
La costa meridional de Ciutadella
Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument,…
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un…
La fornícula del camí de Seguers (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…
vall

Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…
La costa de Manacor
Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «…
identificació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Deducció del model matemàtic d’un sistema a partir de les mesures de la resposta a uns determinats senyals (esglaó, impuls, sinusoide, soroll blanc).
El seu objectiu és facilitar la predicció del comportament del sistema com a resposta a d’altres entrades El problema de la identificació pot ésser considerat com el dual del control amb el qual apareix simultàniament hom no pot controlar adequadament un sistema les característiques del qual no són conegudes prèviament o almenys durant el control La condició per a una identificació completa del model d’estat és l'observabilitat Els experiments poden fer-se on-line superposats al funcionament normal del sistema dins la línia de producció o off-line separant prèviament el sistema de la línia de…