Resultats de la cerca

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…

Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…

Fou presentat l’abril del 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què Sunyer es consagrà com el gran pintor del Noucentisme És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment placidesa, bucolisme i ingenuisme Joan Maragall a Museum hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista” Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge” Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Munic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis Rigalt i Farriols…

Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories estètiques…

Vida i obra Professionalment era advocat Residí a l’Alguer i a Càller, en diverses etapes Escriví en català, castellà, sard i italià, però la seva producció poètica en català és tardana, posterior al 1799 També confeccionà una llista de mots catalans incorrectes, amb la forma bona al costat, i una relació de noms de peixos en català La seva obra reflecteix perfectament la cruïlla d’influències estètiques presents a Sardenya al tombant del s XVIII la tradició popular, especialment visible en la seva obra en català i sard el barroc i el rococó, vinculat a la seva poesia en castellà…

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una “Nova Oda a Barcelona”, mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com “L’aeroplà” Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , “Un Enemic del…

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del…

Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que…

Inicià els estudis musicals a Viena 1913-19 i posterioment estudià musicologia a la Universitat de Praga, on es doctorà l’any 1946 Treballà a la Ràdio Txecoslovaca, a Praga, i edità suplements musicals per a alguns diaris del país 1928-50 Fou editor i fundador de diverses publicacions musicals, com "Klic", creada el 1930, i "Miscellanea musicologica", apareguda el 1956 Fou professor a l’Acadèmia de Música de Praga a partir del 1948, impartí classes a la Universitat de Praga en 1952-58 i ocupà el càrrec de director de l’Institut per la Història de la Música Txeca des del 1959 Atret per l’obra…