Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…
, ,
mannà
Bíblia
Aliment que, segons la Bíblia, Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.
Hom ha intentat de cercar una explicació natural d’aquest fet, i generalment l’ha relacionat amb una espècie de tamariu Tamarix mannifera Tant l’Antic Testament com el Nou li donen un caràcter sobrenatural, dins la línia general de l’amor de Déu que guiava el seu poble
James Prichard
Antropologia
Metge i antropòleg anglès.
Fou un defensor del concepte de degeneració, amb el qual donava una explicació fatalista de les conductes antisocials Explicà molt abans que Lombroso, en un extens tractat Researches into the Physical History of Mankind , 1813, les diferències físiques i mentals entre les races per influència del medi geogràfic
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
John Tyndall
Física
Físic irlandès.
Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres
Metrodor de Quios
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador grec.
Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως ‘Sobre la natura’, elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana Τρωïκά i, probablement, de la jònica Ιωνικά
Francesc Mateu i Smandia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà
,
Josep Vicenç
Literatura catalana
Preceptista.
Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme
Claude-Louis-Marie-Henri Navier
Enginyer francès.
A més dels seus estudis sobre hidrodinàmica equació de Navier-Stokes , concebé la primera teoria general de l’elasticitat dels cossos sòlids, exposada a l’obra Lois de l’équilibre et du mouvement des corps solides élastiques 1821, que oferia una explicació general de la composició molecular de la matèria Juntament amb Cauchy, enuncià les regles fonamentals del càlcul tensorial
art
Professió que requereix la coneixença i l’explicació d’un sistema de preceptes i de regles.