Resultats de la cerca

Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…

La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…

S'esdevé per mitjà de fenòmens elèctrics, de membrana, de tensió superficial, de pressió osmòtica, etc Segons els casos, caldrà distingir l’absorció per difusió simple difusió facilitada o per transport actiu

És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…

L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint…

Les integrines estan constituïdes per dues subunitats, α i β, i per al seu funcionament depenen del calci o del magnesi

La sal de taula o sal comuna està formada per sodi i per clor El seu ús, moderat, és profitós, ja que aquests elements són indispensables per al nostre organisme, perquè participen en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Una de les funcions més importants del sodi és de retenir aigua en els líquids corporals, concretament en el medi extracellular En condicions normals, l’organisme elimina l’excés de sodi que rep eventualment amb l’alimentació, a través bàsicament de l’orina Això no obstant, un excés persistent de l’aportació d’aquest element pot portar a un…

Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids orgànics Totes les…