Resultats de la cerca

Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB,on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència catedràtic des del 1978 Collaborà amb A de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés ,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón 1974-97 Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda Barcelona 1965 Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça…

Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida, París, Munic…

Història general del disseny a Catalunya ADG/FAD Laus ADG/FAD 1 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1983 ADG/FAD Laus ADG/FAD 2 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1985 BCD Diseño, Di$eño catàleg de l’exposició, Barcelona, Publicacions BCD, 1982 Bricall, E «La tensió necessària en l’ensenyament del disseny L’opció diversificada de l’Escola Elisava», dins Temes de Disseny , núm6, Barcelona, 1991, pàg285 i s Bricall, E «Elisava, la continuïtat d’una presència renovada», dins Temes de Disseny , núm13, Barcelona, Servei de Publicacions Elisava/Gustavo Gili, desembre de 1996, pàg34-52 Calvera, A «Cinco décadas de…

Titulat el 1969 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo En 1983-88 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i en 1997-2003 a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i ha estat també professor invitat en diverses universitats Dels seus projectes sobresurten un bloc d’habitatges a Berga 1977 el Centre d’Assistència Primària de Ripollet 1985 la Biblioteca de Vila-seca 1986 la biblioteca i els departaments de l’Escola d’Enginyers…

Obtingué el títol a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren els  premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament…

Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats

Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, a la qual es mantingué estretament vinculat des del 1968, data en què inicià la seva tasca docent El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a què pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat Entre les obres realitzades en collaboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona 1988-91, premi FAD, els poliesportius de Pineda de Mar 1989-95 i de Premià de Dalt 1990-93, l’escola primària i…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble…

Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…

Autodidacte, es dedicà sobretot a calendaris, cobertes de llibres, fullets i cartells Fou cofundador i vicepresident de Grafistes Agrupació FAD