Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Alady

Alady
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de Carles Saldaña i Beüt, artista de varietats i de revista.
Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i Sesenta horas…
,
Rafael Bardem i Solé
Cinematografia
Actor.
Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…
Estudis Diagonal
Cinematografia
Estudis de rodatge.
Es creu que foren els continuadors dels Estudis Lepanto a partir del 1943, però a les mans d’una altra societat Situats al barri de les Corts de Barcelona, el director tècnic fou l’operador dels Lepanto, Jaume Piquer i Soler, que també assumí la direcció fotogràfica d’alguns títols que s’hi rodaren Serviren com a platós bàsicament d’Emisora Films Entre el 1943 i el 1948 s’hi rodaren entre dues i cinc produccions l’any, gairebé totes de la marca de Francisco Ariza i Ignasi F Iquino i dirigides per aquest darrer, com per exemple El hombre de los muñecos 1943, primer film que s’hi rodà Viviendo…
Jørn Utzon
Arquitectura
Arquitecte danès.
Estudià a l’Escola d’Art de la seva ciutat nadiua 1937-42 Treballà tres anys a Estocolm, on fou influït per l’obra d’ESAsplund El 1946 passà sis mesos a l’estudi d’Alvar Aalto a Hèlsinki i el 1949 entrà en contacte amb FLlWright a Taliesin, del qual també rebé influències La seva obra parteix del funcionalisme escandinau, però se n'allunya pel fort expressionisme, que l’apropa al fantàstic De l’any 1952 és la seva casa a Hellebäk, de planta oberta el 1956 féu seixanta-tres cases de la ciutat Kingo, prop de Helsingör el barri residencial de Frederiksberg, a Copenhaguen, és del 1959 el Banc…
Elvira Quintillà i Ramos

Elvira Quintillà
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica, de teatre i de televisió.
Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i…
,
Peret

Peret
Música
Nom amb què és conegut el cantant de rumba Pere Pubill i Calaf.
D’ètnia gitana, d’infant formà el duo Los Hermanos Montenegro amb la seva germana, en el qual començà a actuar de manera no professional Posteriorment, es dedicà a la venda ambulant durant molts anys mentre continuava cantant i tocant la guitarra en locals de la Costa Brava, de Barcelona i del Maresme Cada cop més conegut, es professionalitzà a mitjan anys seixanta i es traslladà a Madrid, on es consolidà en un estil propi amb temes d’èxit com Una lágrima , Saboreando , El muerto vivo o Borriquito como tú El 1974 participà en el Festival d’Eurovisió interpretant Canta y sé feliz…
,
Joan Potau i Martínez
Cinematografia
Guionista i director.
Vida Cursà estudis de dramatúrgia i direcció escènica a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona, on conegué l’actriu Carme Elias, amb la qual estigué casat durant alguns anys Després d’escriure i rodar alguns curts amateurs , feu de creatiu publicitari per a diverses agències 1973-83 Parallelament, participà en l’autogestió teatral del Saló Diana, i escriví guions televisius per a la cantant Guillermina Motta Las Guillerminas del Rey Salomón , 1978-79, el grup musical La Trinca No passa res , 1985 i el showman Javier Gurruchaga Viaje con nosotros i El huevo de Colón La seva…
Rafael Navarro García
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Format artísticament a Barcelona, el 1931 s’inicià al grup teatral Los Amigos del Arte El 1935 fou contractat pels estudis de doblatge Acústica, després de superar una prova de veu per doblar Gustav Fröhlich a Barcarola Barcarole , 1935, Gerhard Lamprecht Aviat esdevingué, a més, director de doblatge Dos anys més tard debutà al cinema en directe a Barrios bajos Pedro Puche Durant la dècada del 1940, els seus papers teatrals prengueren més entitat, i treballà com a primer actor a la companyia d’Irene Sáenz de Heredia, i al Teatro de la Comedia, amb èxits com ara Los habitantes de la casa…
Manuel Fernández Caballero
Música
Compositor i director d’orquestra murcià.
Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera com a primer violí a l’orquestra del…
José Sacristán Turiégano

José Sacristán Turiégano
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…