Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
energies alternatives

© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la producció descentralitzada, la transformació neta —és a dir, sense residus— i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció.
Hom qualifica d’alternatives les formes d’energia que actualment no poden ésser considerades convencionals com és el cas dels combustibles fòssils, l’energia hidràulica i la de fissió nuclear llevat de la de fusió, pel fet d’estar encara en fase experimental Les principals energies alternatives són la solar, l’eòlica, la geotèrmica, la maremotriu, la maremotèrmica, la de les ones i l’agroenergia Principals energies renovables o alternatives
Frédéric Joliot
Física
Físic francès, deixeble i gendre de Marie Curie.
Alt comissari francès de l’Énergie Atomique, fou president del Consell Mundial de la Pau i rebé el premi Nobel de química, juntament amb la seva muller, l’any 1935 Continuant les recerques dels Curie, descobrí la radioactivitat artificial i els primers radioisòtops no naturals Intervingué en els primers treballs encaminats a l’alliberament de l’energia atòmica fissió de l’urani i contribuí al descobriment dels neutrons
Lise Meitner
Lise Meitner
© Fototeca.cat
Física
Física austríaca, d’origen jueu i naturalitzada sueca.
Collaboradora d’Otto Hahn a la Universitat de Berlín i a l’institut Kaiser Wilhelm, intervingué d’una manera decisiva en el descobriment del protoactini i en la producció d’elements transurànics Els seus estudis sobre l’estructura del nucli atòmic i la fissió de l’àtom d’urani, fets juntament amb el seu nebot Otto RFrisch, contribuïren al desenvolupament de la gran indústria basada en l’aprofitament de l’energia nuclear
Philip Hauge Abelson
Física
Químic-físic nord-americà.
Treballà en la identificació dels productes de fissió de l’urani i el 1940 descobrí, juntament amb EM McMillan, l’element 93 neptuni Suggerí que la difusió tèrmica de l’hexafluorur d’urani permetria d’obtenir mostres enriquides d’urani 235, d’importància cabdal en els processos nuclears Proposà l’ús de radioisòtops en biofísica 1946 i trobà aminoàcids i àcids grassos 1956 en fòssils i roques, respectivament, de més de 1 000 milions d’anys
Los Alamos
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nou Mèxic, als EUA.
L’emplaçament, situat en un desert, fou escollit per installar-hi 1943 un laboratori per a projectar la primera bomba de fissió nuclear o atòmica, en l’anomenat Projecte Manhattan Posterioment hi fou projectada la primera bomba de fusió termonuclear bomba H o d’hidrogen, assajada el 1952 Amb el temps, l’inicial allotjament del personal del laboratori donà lloc a una ciutat El 1962 les installacions foren parcialment privatitzades Ha esdevingut un centre d’investigacions nuclears per a tot tipus d’aplicacions
arròs precuit
Alimentació
Arròs que, mercès a una manipulació prèvia, pot ésser cuit en un temps molt curt (cinc minuts aproximadament).
El procés de precocció comporta fissió del gra mitjançant calor seca aire a fi de produir microfissures en el gra que permetin una més ràpida cocció en l’etapa següent precocció, que pot ésser realitzada per immersió en aigua bullent o directament al vapor, la qual ha d’ésser ràpida per tal d’impedir al màxim l’arrossegament dels components alimentaris del gra i assecatge per aire calent 60-70 C a fi de tornar el gra a l’estat inicial
flerovi
Química
Element químic de nombre atòmic 114 i nombre màssic 285.
Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani
secció eficaç
Física
Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules fonamentals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.
Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc
fluorur
Química
Compost binari de fluor amb d’altres elements metàl·lics o no metàl·lics.
Els fluorurs són obtinguts tant a partir de l’àcid fluorhídric com del fluor elemental Els formats per elements metàllics el nombre d’oxidació dels quals és inferior o igual a 4, són de tipus salí els d’elements no metàllics i els metàllics de valència més alta són generalment composts volàtils Cal remarcar l’extrema reactivitat dels fluorurs volàtils en contacte amb l’aigua, segons les reaccions UF 6 + 2H 2 O →UO 2 F 2 + 4HF i SiF 4 + 2H 2 O metallúrgia i en la fosa del vidre, i també en l’obtenció de l’àcid fluorhídric Els hexafluorurs d’urani i de plutoni constitueixen una possible via d’…