Resultats de la cerca

Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…

Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta Fill de Lluís de Requesens i de Relat Fou propietari de la nau La Falomenegua El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el castell Nou de Nàpols El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut cunyat de Galceran que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei Ferran I de…

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…

Contenia 2, 94 g d’or, tenia talla de 68 peces per marc, llei de 20 quirats i li fou assignat un valor de 18 sous La moneda, creada en la línia del cruzado portuguès, fou acceptada però en el mercat a un curs de 20 sous, equiparable al del ducat venecià, molt ben valorat El rei també baté migs pacífics i un múltiple de 20 L’èxit de la moneda permeté al sobirà de fondre florins d’or i de reencunyar-los en forma de pacífics A l’anvers, la moneda porta la imatge del rei, vist de cara, amb corona i ceptre dintre un camp limitat per orla multilobulada i la llegenda “Petrus Quartus Dei gratia rex…

Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament…

Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418 Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua Des del 1393 fins al 1400, Gabriel figura com a pintor de Barcelona, i dos anys més tard, el 1402, contractà conjuntament amb Juan Solana un retaule dedicat a santa Caterina i…

El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…

L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de Sant Salvador d’Isot de tot…

Aquesta hipotètica capella reial es devia trobar dins del palau reial de Piera L’única notícia que se’n coneix es troba en una donació feta l’any 1185 per Ermessenda, vídua de Feliu, a les seves filles Agnès I Guilleuma, de tot l’honor que tenia al terme de Santa Oliba I tot el que juntament amb el seu marit adquirí del comte de Barcelona al terme de Piera En el cas que totes dues germanes morissin sense descendència legítima, tot plegat havia de passar a l’església de Santa Maria de la capella reial acclesia Sancta Maria de ipsa capella regis Aquesta notícia és versemblant perquè hi ha un…

L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis…