Resultats de la cerca
Es mostren 1724 resultats
encadenament

Exemple 1. Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació entre dos acords que se succeeixen (acord).
En l’encadenament o enllaç participen dos factors essencials la relació entre les fonamentals dels acords, d’una banda, i la morfologia i l’estat dels acords, de l’altra La successió d’encadenaments formant un gir harmònic amb sentit musical propi rep el nom de progressió Exemple 1 - WA Mozart Sonata, KV 279, I Allegro © Fototecacat/ Jesús Alises La relació entre fonamentals s’expressa amb la terminologia intervàllica habitual, però amb algunes restriccions No es consideren ni els intervals compostos més grans que l’octava ni les inversions dels intervals simples És…
constant fonamental

Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les…
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals…
peça
Heràldica
Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies
singlet
Química
Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S
.
Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica
Josep Pujolar
Música
Mestre de capella català, de qui es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals.
Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII
drets civils
Política
Drets fonamentals inherents a la personalitat i garantits per les constitucions polítiques.
Comprenen bàsicament el dret a la integritat de la persona, el dret a la llibertat, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la propietat, el dret a la seguretat, el dret a la vida, el dret a un judici just, el dret al respecte de la vida privada i familiar, el dret d’asil, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, la llibertat de culte, la llibertat de pensament, la llibertat de premsa i la llibertat de religió
gramàtica categòrica
Gramàtica
Gramàtica originada en l’obra del lògic polonès Adjukiewicz (que seguia Leśniewski) i desenvolupada per Bar-Hillel i d’altres lògics i lingüistes contemporanis.
Segons aquesta gramàtica, en un sistema categòric només hi ha dues categories gramaticals fonamentals l’oració Σ i el nom n Tots els elements lèxics que no són noms reben en el lèxic una classificació categòrica derivada segons la capacitat que presenten per a combinar-se entre ells o amb una de les categories fonamentals en l’estructura de constituents de les oracions Les categories derivades són complexes, en el sentit que especifiquen alhora amb quina altra categoria es pot combinar l’element en qüestió per formar un constituent d’oració i la classificació…
síntesi
Física
Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.
La síntesi pot ésser additiva o subtractiva color