Resultats de la cerca

També dita teoria dels models , la semàntica dels llenguatges formals ha d’ésser distingida de la semàntica lingüística o semàntica dels llenguatges naturals Bé que l’estudi sistemàtic de la semàntica lògica és posterior a l’estudi dels problemes sintàctics teoria de la deducció formal en els sistemes axiomàtics i és obra sobretot de Tarski i de Carnap, algunes nocions semàntiques són tan antigues com la mateixa lògica Aristòtil distingia ja entre forma i contingut, i usava contraexemples per a demostrar que certes formes sillogístiques no eren vàlides els estoics caracteritzaren…

La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d'…

Amb vinculacions formals amb el minimalisme i l’art conceptual, el seu treball tracta temes com la discrimació i la xenofòbia, i analitza també la condició d’artista Produeix vídeos, objectes, performances , installacions i obres de so Els seus escrits són essencials per a comprendre la seva activitat artística És també professora de filosofia i ètica

La seva obra, amb preocupacions formals, coloristes i de sonoritat, palesa en algun moment influències diverses, des de Núñez de Arce fins a Musset, el qual traduí, i en certa manera s’acosta al Modernisme És autor d' Andantes y allegros 1877, La vida inquieta 1894, El jardín de los poetas 1899 i Robles de la selva sagrada 1906

La seva poesia es caracteritza per evidents audàcies formals fou admirador d’Apollinaire destaquen Toi qui pâlis au nom de Vancouver 1924, Vie poésie 1961, Le festin d’attente 1963, L’encore 1975, etc Igualment agosarat es mostrà en la narrativa Échec au Temps 1945, Nouvelles du grand Possible 1958, Voie lactée 1960, Simul et autre cas 1963, etc

Al seu torn, aquests conjunts estan constituïts per unitats més simples, també connectades entre elles Corrent molt vinculat a la consolidació dels models de xarxes neuronals durant la segona meitat dels anys vuitanta, també se solen qualificar de connexionistes diversos models anteriors el model neurològic del psicòleg canadenc Donald Olding Hebb, les neurones formals o el perceptró Hom sol considerar el connexionisme inclòs en la tradició associacionista

Encara que el terme no impliqui diferències formals amb la fuga Kleine Fuge de l' Àlbum de la joventut de R Schumann, en ocasions pot haver-hi diferències importants de construcció, com a la fughetta variació 10 de les Variacions Goldberg , de JS Bach, que té una inusual estructura bipartida i, en canvi, no té els típics episodis que separen les entrades del tema

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…

La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta

Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals