Resultats de la cerca

S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…

S'utilitza per a aconseguir algun dels objectius següents fer més robusta la transmissió davant de soroll i interferències, reduir les interferències provocades per aquesta transmissió, dificultar la detecció de la transmissió o incrementar la confidencialitat de les dades transmeses Hi ha dues tècniques bàsiques per a construir una transmissió d’espectre eixamplat L' espectre eixamplat per salt de freqüència sigla en anglès FHSS consisteix a canviar ràpidament la freqüència central de la transmissió seguint una seqüència de salts pseudoaleatòria L' espectre eixamplat per seqüència directa…

Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…

Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…

En transmissions de dades, la banda ampla permet velocitats des d’alguns Mbps fins a Gbps, amb la possibilitat d’integrar serveis multimèdia i de videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a les de la televisió comercial

En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador

Mentre que per a distàncies curtes és possible de transmetre dades modulades sense portadora, és a dir, en banda de base, com sol ocórrer en les xarxes locals, per a distàncies grans és indispensable l’ús d’una portadora Així el desenvolupament de les telecomunicacions ha obligat a recórrer a múltiples variants de les modulacions digitals d’amplitud ASK, de freqüència FSK i de fase PSK, o a formes combinades En el primer cas, hi ha, per exemple, la modulació OOK On-Off Keying o modulació digital tot-res, en què un dels dos nivells d’amplitud del senyal modulat és zero si la modulació és…

És anomenada també telefonia sense fils , i hom l’empra en aquells casos en què resulta difícil, impossible o excessivament costosa la installació de línies telefòniques, o bé quan almenys un dels interlocutors és mòbil Cal distingir-ne tres modalitats la telefonia mòbil automàtica, la telefonia mòbil privada en grup tancat d’usuaris i els terminals telefònics sense cordó El primer d’aquests sistemes, conegut per les sigles TMA, començà a funcionar amb el sistema analògic NMT-450 aparegut amb el nom comercial de TMA-450, que operava en la banda de 450…

Així, la successió de tons en italià, per exemple, fluctua entre límits més amplis, més de dues octaves, que no pas en català, que assoleix una sepració d’octava i mitja en condicions normals