Resultats de la cerca

No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època i una ciutat…

La paleopatologia i l’escassetat de dades La humanitat té més d’un milió d’anys d’antiguitat, però, de tot aquest temps, en sabem ben poca cosa De fet, de més del 99% d’aquest període no hi ha dades "històriques" Per tant, la informació general de què disposem és molt reduïda Pel que fa a la medicina, podem tenir una idea aproximada de les malalties que afectaven els nostres avantpassats llunyans, però no en sabem res dels mètodes de guariment Hi ha molt poques restes humanes amb manifestacions de patologia, i la major part de les que es troben són només lesions traumàtiques En l’estat actual…

El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…

Després del seu pas per una acadèmia militar de la qual fou expulsat, estudià art dramàtic a l’Acadèmia Juilliard de Nova York S’inicià professionalment en el teatre, que al llarg de la seva carrera professional ha compaginat amb el cinema El 1986 actuà amb Jack Lemon a Broadway en Long Day's Journey into Night , d’Eugene O’Neill, i el 1991 guanyà un premi Tony per la seva interpretació a Lost in Yonkers , de Neil Simon Del 2004 al 2015 fou director artístic de l’Old Vic Theatre de Londres, on també actuà en nombroses produccions El 2010 i el 2015 fou condecorat per la reina Elisabet d’…

Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme via oral, via…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…