Resultats de la cerca

Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…

El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret…

Els ganglis més afectats són els de les regions inguinals i axillars

El tractament quirúrgic d’un tumor de cèllules epitelials, susceptibles de provocar metàstasis ganglionars regionals, es basa a completar l’extirpació del tumor amb la dels grups ganglionars que drenen el lloc on era situat

Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu

Aquest defecte metabòlic produeix una acumulació del gangliòsid GM2 als ganglis i al sistema nerviós central, cosa que origina la mort del pacient durant la infantesa

Normalment, a cada metàmer correspon un parell de nefridis, un de ganglis, un de feixos musculars, un de quetes, un de parapodis, un de gònades, etc

Es caracteritza per greus alteracions neurològiques com la destrucció d’algunes estructures encefàliques, els ganglis basals i altres zones del cervell Es manifesta entre el segon i el vuitè dies de vida

En l’home, les larves emigren des del duodè cap a diversos òrgans pulmons, tub digestiu, ganglis limfàtics, cervell, teixit subcutani i tracte genitourinari Produeixen símptomes variables que depenen de les estructures afectades

Publicà, entre d’altres obres, Anatomia patològica dels ganglis simpàtics 1921, Nous tumors miogènics 1925 i Canvis allèrgics dels vasos sanguinis 1933 Descriví el tumor del múscul que porta el seu nom mioblastoma