Resultats de la cerca

Formant companyia amb Leonhard Hutz i Wolf Appentegger, tingué impremta a Saragossa a la primera meitat del s XVI Entre les seves millors edicions figuren les Constitutiones Synodales 1500 i els Fueros y observancias del reyno de Aragón 1517

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Fou professor a les universitats de Praga 1846-54, Kiel 1854-62 i Leipzig 1862-85 Amb la Griechische Schulgrammatik 1852 inicià el mètode de la filologia comparada Unes altres obres importants són Grundzüge der griechische Etymologie 1858-62 i Das Verbum der griechischen Sprache 1873-76

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics

És conegut principalment pel palau d’Aschaffenburg, complexa construcció renaixentista que envolta un pati central i introdueix certes solucions d’origen francès que constitueixen una transició vers l’arquitectura prebarroca

Format a l’acadèmia de Copenhaguen, cap al 1900 començà el seu taller Basant-se en antigues tradicions menestrals daneses, imposà un estil que transcendí arreu a través de les nombroses sucursals de la seva casa, que anà obrint a diversos països Guanyà molts premis internacionals, entre els quals un gran premi a la Fira del Moble i la Decoració 1923 de Barcelona, ciutat on treballà un quant temps i obrí taller i botiga Té obra a museus d’Europa i Amèrica

Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín Universitat Lliure, Montpeller i Tübingen Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III 1971-73, professor a les universitats de Münster de Westfàlia 1974-86, Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena posteriorment emèrit Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig 2006 A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent…

Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell

Impressionat pels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial, sofrí trastorns nerviosos Internat en un hospital, se suïcidà Publicà la major part de la seva obra, de caire expressionista, en la revista Der Brenner Cal esmentar-ne, entre altres obres, Sebastian in Traum ‘Sebastià en el somni’, 1915 Els seus darrers poemes ofereixen la visió apocalíptica de la guerra per mitjà d’un llenguatge distort sintàcticament i per la deformació dels elements