Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
Vulva
Anatomia humana
La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…
Els annexos del globus ocular
Anatomia humana
Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes cobreixen…
Bartholinitis
Patologia humana
És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin , anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals , dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae , causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals També poden causar bartholinitis infeccions per d’altres gèrmens,…
Caspar Bartholin
Metge i anatomista danès.
Descriví les glàndules mucoses de la vulva glàndula de Bartholin i el conducte excretor més gran de les glàndules sublinguals conducte de Bartholin
mastitis
Patologia humana
Inflamació de les glàndules mamàries.
La mastitis aguda és la inflamació amb formació d’abscessos, causada, generalment, per estafilococs Es dona en mares lactants, sobretot en les quatre setmanes després del part
Pròstata
Anatomia humana
La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una capa de…
Viktor Ebner von Rofenstein
Biologia
Naturalista alemany.
Estudià a Innsbruck, Göttingen i Viena, on es doctorà el 1870 Fou professor d’histologia i embriologia a Graz 1873 i d’histologia a Viena 1888 Descriví les glàndules mucoses de la llengua, anomenades glàndules d’Ebner