És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin, anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals, dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal.
L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens. Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae, causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals. També poden causar bartholinitis infeccions per d’altres gèrmens, com els estreptococs, els estafilococos o l’Escherichia coli.
El desenvolupament dels gèrmens a l’interior de les glàndules de Bartholin n’ocasiona una inflamació de les parets. Per tant, a causa de la inflamació s’obstrueixen ràpidament els conductes de drenatge de les glàndules, que desemboquen a l’entrada de la vagina, al costat dels llavis menors. En obstruir-se aquests conductes, les secrecions de les glàndules queden retingudes a l’interior, de manera que s’engrosseixen. Si aquesta alteració no rep tractament, es produeix una acumulació de pus en la glàndula que pot originar la formació d’un abscés.
La bartholinitis es presenta generalment amb un dolor intens a la vulva, que s’incrementa en caminar pel fregadís que es produeix en la zona vulvar. Així, la dona que n’és afectada tendeix a caminar amb les cames separades, per a reduir el fregadís i evitar el dolor. El llavi menor del costat afectat es troba tumefacte, envermellit i és dolorós al tacte. De vegades es pot observar una gota de pus que surt de l’orifici de la glàndula. Si s’hi forma un abscés origina una tumoració prominent en la cara interna del llavi, que fluctua en ésser palpada.
El tractament de la bartholinitis s’inicia amb l’administració d’antibiòtics adequats contra el germen causant, per via general, i l’aplicació d’escalfor en la zona. Quan s’hi forma un abscés, s’efectua una petita intervenció quirúrgica per tal netejar-lo de pus.
En alguns casos el tractament pot erradicar la infecció, però de vegades es manté l’obstrucció del conducte de drenatge de la glàndula. Per tant, les secrecions queden acumulades en la glàndula i es forma un quist. En aquests casos cal efectuar una intervenció quirúrgica per tal d’extirpar el quist.