Resultats de la cerca

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963 És pare del promotor cultural Ramon Gual i Casals

Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la…

Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de…

Estudià filosofia i teologia a Mallorca i es doctorà en teologia a Tortosa Residí a Madrid on mantingué contacte amb els cercles poètics de la capital Conegué Lope de Vega, Calderón de la Barca i Góngora, que influí molt en la seva obra, i el duc de Medina de las Torres, que es convertí en el seu mecenes i protector El 1635, tornà a Mallorca i pronuncià un sermó de Quaresma molt crític amb les autoritats civils i eclesiàstiques de Palma, pel qual el tribunal de la Inquisició li obrí un procés que s'allargaria fins el 1647 Gràcies a la seva amistat amb el duc de Medina de las Torres, el 1636 l…

Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre altres treballs, també fou…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1969,…

Es donà a conèixer amb Hurracà , finalista al premi Ignasi Iglésias 1995 i duta a escena el 2000 per RDuran, que és una tragèdia rural amb un cert to de realisme màgic Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques L’any 2003 estrenà Àrea privada de caça , dirigida per RDuran

Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls