Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
premi Carlemany
Premi literari en llengua catalana atorgat anualment a una novel·la inèdita pel govern d’Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, del Grup 62.
L’acte de lliurament se celebra a Andorra L’any 2011 hom reformulà el premi, que esdevingué el Premi Carlemany de Foment a la Lectura amb l’objectiu de promoure l’hàbit de la lectura entre els joves Inspirat en el model del Goncourt des Lycéens francès, incorpora un grup d’estudiants entre els membres del jurat nou d’entre 14 i 16 anys de centres d’ensenyament d’Andorra i els estats espanyol i francès En aquesta segona etapa les dues editorials Proa i Columna s’alternen en la publicació de l’obra en un format no restringit als públics infantil i juvenil Tres quartes parts de la dotació del…
Manuel Muntaner i Tanganelli
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí com a professor de llengua i literatura Fundà el Cineclub Secuencia i ha participat en la creació de diverses productores i empreses de serveis audiovisuals, entre les quals hi ha les primeres que incorporaren el vídeo Futura Vídeo Films, Triac, Moral i Muntaner, Institut de la Comunicació i Mitjans Audiovisuals ICM, Germinal Films, Miratge Produccions Audiovisuals o Ellipsi Produccions La seva activitat professional ha abraçat gairebé totes les funcions i els oficis de l’audiovisual documentalisme, publicitat,…
Antoni Clapés i Flaqué
Literatura catalana
Poeta, editor i traductor de poesia.
Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…
,
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…
Jaume Subirana i Ortín

Jaume Subirana i Ortín
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-98 i professor visitant als Estats Units Duke University, 1996 i al Canadà University of British Columbia, 2007 Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004 Director de la Institució de les Lletres Catalanes 2004-06, ha format part de la junta del Centre Català del PEN Club 1995-2004 i del consell de redacció de la revista Caràcters 2000-04, i ha collaborat amb articles sobre…
,
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que…
Carta de Pere el Cerimoniós als jurats i prohoms d’Albocàsser sobre la fàbrica d’un retaule a la vila
Art gòtic
Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e ell, segons…
Xavier Albertí i Gallart

Xavier Albertí i Gallart
© Teatre Nacional de Catalunya
Teatre
Director d’escena, músic i compositor.
Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…