Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Cau el canceller austríac en una moció de confiança
El canceller austríac, Sebastian Kurz, perd la moció de confiança presentada per l’oposició socialdemòcrata En el resultat són decisius els vots en contra del seu antic soci de govern, l’ultradretà Partit de la Llibertat, els membres del qual van dimitir en bloc el 20 de maig arran d'unes converses del seu líder, Heinz-Christian Strache, que el relacionaven amb un oligarca rus El dia 30 Brigitte Bierlein és designada cancellera interina fins a les eleccions del setembre Bierlein és la primera dona que ocupa la cancelleria a Àustria
Edith Picht-Axenfeld
Música
Pianista i clavicembalista alemanya.
Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà música de cambra,…
La torna
Cinematografia
Pel·lícula del 1978; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno [dir. tèc.], Albert Boadella i Oncins [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Collectiu de Cinema de l’Assemblea per la Llibertat d’Expressió ARGUMENT La peça teatral homònima d’Els Joglars FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Els Joglars MUNTATGE Anastasi Rinos, Amat Carreras, Marisa Aguinaga SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Els Joglars Miriam de Maetzu, Ferran Rañé, Gabriel Renom, Andreu Solsona i Arnau Vilardebó Sinopsi L’obra mostra el periple vital del delinqüent polonès Heinz Txez, executat a Tarragona el 2 de març de 1974, el mateix dia que ho fou Salvador Puig Antich a Barcelona S’explica la…
Josep Lluís de Delàs i Franco
Música
Compositor i director d’orquestra.
Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…
,
Max Rostal
Música
Violinista britànic d’origen austríac.
Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també…
Edith Peinemann
Música
Violinista alemanya.
El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph…
Ensemble InterContemporain
Música
Grup fundat el 1976 per iniciativa de Pierre Boulez i Jean Maheu.
És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique IRCAM Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal Halffter,…
Otto Piene
Art
Artista alemany.
Estudià pintura a Munic i a Düsseldorf 1948-53 i filosofia a la Universitat de Colònia, on es graduà el 1957 Aquest any fundà amb Heinz Mack el grup Zero, actiu fins el 1966, al qual posteriorment s’afegí Günther Uecker Junts organitzaren exposicions al seu estudi de Düsseldorf en les quals intervingueren artistes de diferents països En els seus treballs raster paintings investigaren les possibilitats de la combinació de llum i moviment Lichtballet 1959 és un environament de projeccions mòbils de llum en un entorn fosc, amb la intervenció de so, públic i altres elements Amb…
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…
Alexander van der Bellen
Política
Polític austríac.
Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des del 1997, el 2012 s’…