Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
saurisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures, fòssils, el tret fonamental dels quals era la pelvis triradiada, que els distingeix de l’altre ordre, els ornitisquis, que la tenien semblant a la dels ocells.
N'existiren formes bípedes i quadrúpedes i en aquest ordre hi havia els carnívors més grans que han viscut a la Terra, com el tiranosaure, de fins 15 m de longitud total Actualment és considerat un dels dos clades principals en què evolucionaren els dinosaures Els saurisquis Saurischia estan registrats a tots els continents des del final del Triàsic fins el final del Cretaci terminal Aquest clade es caracteritza per un pubis orientat anteroventralment i comprèn tots els dinosaures carnívors Theropoda, incloent-hi les aus, i els grans herbívors sauropodomorfs entre els quals els…
ceratopsians
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis marginocefalis.
Aquests dinosaures han estat registrats des del Juràssic superior d’Àsia fins al Cretaci terminal d’Amèrica del Nord i Àsia Aquest clade comprèn les formes quadrúpedes amb banyes, i també altres grups que tenen en comú la presència de narius externes separades del marge ventral del premaxillar, un os rostral, un jugal que conté una gran expansió lateroventral, i un premaxillar en forma de bec de lloro Com a mínim algunes espècies de ceratòpsids, com ara la Centrosaurus , visqueren en bandades de centenars d’individus i esdevingueren molt abudants durant els últims milions d’anys del Cretaci…
enteròlit
Patologia humana
Càlcul o concreció intestinal, molt freqüent en els herbívors a causa de llur alimentació, rica en sals minerals.
cicle biosfèric

Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni l’àtom de…
François A. Forel: les "reencarnacions de la matèria" en el llac Léman
Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la seva producció…
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…
carnívors
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars) amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l’aliment.
En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l’articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical Tenen els sentits sobretot l’olfacte molt desenvolupats En els terrestres fissípedes les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d’ungles sovint retràctils en els marins pinnípedes les extremitats s’han transformat i tenen una funció d’aletes Els carnívors s’alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors Són depredadors per excellència i reguladors de l’…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci,…