Resultats de la cerca

El lloc de l’antiga església de Santa Anna és ara ocupat per un dipòsit d’aigua, cilíndric, als murs del qual probablement s’aprofitaren carreus de l’església altmedieval, collocats de manera molt descurada No disposem de cap dada instrumental que pugui illustrar algun aspecte concret de la seva història Segons J Salarrullana substituí una mesquita de riquíssima decoració, emplaçada a l’anomenat Murallot de Fraga, al peu d’un castellet sarraí dit el Matxo , i més amunt de la Porta Tancada És tradició que l’antiga capella de Santa Margarida del Castell s’hi traslladà Per la nostra banda, hi…

Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la construcció de la…

Aquesta església, al sector antic d’Amposta, prop del castell i l’Ebre, és la parròquia principal i més antiga de la vila L’edifici actual es començà a construir el 1773 i no s’acabà fins vers el 1875 Els seus orígens són, però, molt anteriors El 1097, molt abans de la conquesta, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’església d’Amposta En les butlles papals dels anys 1098 i 1120 hom confirma a Sant Cugat del Vallès l’església “ Sancti Sepulcri et Sancte Marie de Emposta ” Malgrat els drets del monestir de Sant Cugat, una vegada…

Casa comanda de l’orde de l’Hospital o de Sant Joan de Jerusalem, situada prop de Bellfort, ara totalment desapareguda Existia l’any 1190, quan va rebre de Sança de Rubió el delme de les propietats que aquesta tenia a Collfred i a Vilves El 1221 Elisenda de Sallent donà a la casa d’Isot el castell de Carreu Coll de Nargó, Alt Urgell Entre el 1202 i el 1213 consta que al costat del preceptor o comanador i els clergues que en tenien cura hi havia una comunitat femenina de vídues o donades, que va acabar estructurada com a comunitat d’hospitaleres, dirigida per una comanadora, que entre el 1261…

L’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem o dels cavallers hospitalers, va tenir casa i comanadoria a Vic entre els anys 1180 i 1300 com a mínim La comanadoria de Vic es va intitular de Vic i de Duocastella de Sora entre els anys 1230 i 1252, a causa de l’adquisició d’aquest castell, bé que el 1252, a causa de les pressions dels successors dels antics propietaris, el castell fou venut al rei L’Arxiu Capitular de Vic guarda tota la documentació de l’antiga casa hospitalera de Vic perquè els canonges varen comprar els béns de l’orde a la ciutat i a Osona l’any 1324 Residien…

Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…

La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma , Pollença i…

Actualment no resta cap vestigi del castell de Pacs i és molt difícil poder esbrinar el lloc on era situat, ja que no s’ha trobat cap indici fidedigne que ens pugui assegurar el seu emplaçament Pacs apareix en la documentació per primera vegada l’any 990, data en la qual s’esmenta la via que condueix a Pacs, dintre el terme d’Olèrdola Al principi del segle XI el domini del castell era de Gombau de Besora, pare de Guisla de Santmartí i gran magnat de la cort comtal Aquest personatge signà com a Gombau de Pacs el 1020 en la resolució d’un judici celebrat a Olèrdola En morir, la seva filla…