Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Estat Català
Política
Partit polític independentista català sorgit pel juny del 1936.
Fou el resultat de la fusió del Partit Nacionalista Català i Nosaltres Sols, ambdós procedents del partit homònim creat el 1922 i dissolt el 1931, més alguns membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana Entre els dirigents més destacats hi hagué Josep Dencàs i Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura del novembre del 1936 que intentà apartar Companys de la presidència de la Generalitat, i Antoni Andreu i Abelló Els seus òrgans de premsa foren Estat Català , Diari de Barcelona juliol del 1936 juliol del 1937, Estat Català 1937 de Reus, etc Integrat en el Front Nacional de Catalunya…
Bloc d’Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització independentista i obrerista constituïda al juliol de 1979 per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] després del seu X Congrés. Inicialment s’anomenà Bloc d’Esquerra Republicana de Catalunya Independentista.
Criticaren la manca de democràcia interna d’ERC, les incorporacions de liberals i la dretanització del partit sota el lideratge d’Heribert Barrera, tot reivindicant l’ortodòxia originària d’ERC El 1980 impulsà el Manifest per la unitatBEAN-NE i collaborà amb la Taula d’Independents de l’Esquerra Independentista i amb l’Assemblea de Catalunya Entre els seus impulsors figuraren Josep M Reguant i Josep Vallhonesta
Col·lectiu Comunista Català
Partit polític
Grup marxista, revolucionari i independentista fundat al maig de 1976 i proper al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans.
Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO
Comunistes Catalans Independents
Partit polític
Grup marxista i independentista fundat el 1977 per exmembres dels Grups pro-Independència de Catalunya-Catalana, com Josep M. Cervelló.
Assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista Alguns dels seus seguidors contactaren amb Jordi Arquer i es proposaren refundar el Bloc Obrer i Camperol signaren documents com CCI per la refundació del BOC dels Països Catalans Collaboraren amb el Collectiu Comunista Català en l’edició de KO La majoria dels integrants participà en la fundació d’ Independentistes dels Països Catalans al març de 1979
Independentistes dels Països Catalans
Partit polític
Organització independentista i socialista revolucionària fundada al març de 1979 en fusionar-se el PSAN-Provisional i l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional, de la Catalunya Nord.
Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987…
Ignacio Agramonte y Loynaz
Història
Independentista cubà.
Estudià lleis i s’uní a Céspedes en la revolta contra els espanyols Demajagua i Grito de Yara, 1868 Redactà la primera constitució de la República Cubana 1869 i, després d’actuar a Camagüey, el 1870 es posà al capdavant de les tropes rebels, a desgrat de les seves divergències amb Céspedes Morí en acció de guerra i fou substituït per Máximo Gómez
Manuel Carlos Piar
Història
Independentista veneçolà.
Fou el màxim representant de les classes mestisses veneçolanes enfront dels criolls dirigits per Simón Bolívar S'enfrontà diverses vegades a aquest, però, vençut finalment a Aragua 1817, fou executat
Máximo Gómez
Història
Independentista cubà.
El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901
Francisco de Miranda
Història
Militar
Independentista veneçolà.
Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812, pactà finalment…
Manuel Rodríguez Erdoiza
Història
Independentista xilè.
Ocupà les secretaries de guerra, governació i finances 1811-14 amb el govern Carrera Tinent coronel, organitzà l’esquadró d’hússars de la mort i participà en la batalla de Rancagua 1814 Més tard organitzà una eficaç guerrilla antireialista a Colchagua i collaborà amb el general José de San Martín i en la defensa de Santiago després del desastre de Cancha Rayada 1818 Es distingí en la batalla de Maipú, però Bernardo O'Higgins, gelós del seu prestigi, el féu detenir i possiblement assassinar És un dels màxims herois de l’epopeia xilena