Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
epífisi
Anatomia animal
Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
En els ciclòstoms, l’epífisi o glàndula pineal adquireix el caràcter d’un ull, sobretot quan és en estat larval En determinats grups de rèptils, com els rincocèfals i d’altres ja extingits, l’epífisi té una connexió evident amb el tercer ull o ull pineal, de caràcter estrictament fotoreceptor, puix que no copsa imatges En els ocells, l’epífisi adquireix un caràcter endocrí La funció de l’epífisi en els mamífers de reproducció estacional consisteix a sincronitzar la seva activitat sexual amb el fotoperíode La informació lluminosa és rebuda per la retina i transmesa a l’epífisi, la qual…
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
monòxid de nitrogen
Química
Gas incolor, d’un punt d’ebullició de -151,8°C i un punt de fusió de -163°C, poc soluble en aigua.
En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dona halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions biològiques com a…
Àngel Messeguer i Peypoch
Química
Químic.
Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost ptomaïnes,…
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de…
acrilat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid acrílic.
Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, que donen vapors d’olor pungent, irritants i lacrimògens concentracions màximes tolerables a l’atmosfera 10 ppm per a l’acrilat de metil, 25 ppm per al d’etil La presència del grup vinil en llur molècula fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual solen subministrar-se amb inhibidors 0,1% d’hidroquinona o del seu monoèter metílic de vegades menys Llurs reaccions químiques són les típiques dels èsters…
sulfamida

Farmàcia
Química
Nom genèric d’un grup de substàncies derivades de la sulfanilamida, de fórmula general
on R i R´ són radicals orgànics variables.
Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…
acrilamida
Química
Amida de l’àcid acrílic.
És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines…