Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
Ezio Levi d’Ancona
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis…
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…
compàs
Música
Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del s XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barra de compàs
.
Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota…
islandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, parlada per la totalitat dels habitants d’Islàndia (unes 280.000 persones a mitjan anys noranta) i als EUA i el Canadà (uns 12.000).
L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és…
Étienne Marcel
Història
Burgès francès.
Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…
avalot del Call
Història
Revolta popular ocorreguda els mesos de juliol i agost del 1391 a diferents ciutats catalanes, promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases dels jueus i assassinar-los.
Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els…
arcà
Religió
En algunes religions part de la doctrina o del culte que hom manté secreta als no iniciats.
En els primers segles del cristianisme hom observà una pràctica semblant respecte als elements doctrinals o cultuals reservats als fidels i interdits als catecúmens, especialment en el cas de la Trinitat i l’Eucaristia
túnel de Seikan
Xarxa ferroviària
Túnel ferroviari del Japó, en part submarí, que uneix les illes de Honshū i de Hokkaidō, sota l’estret de Tsugaru, de quasi 54 km de llargada, 23 dels quals discorren sota el mar.
És format per un túnel pilot, un túnel de servei i el túnel principal El túnel pilot fa un diàmetre de 5 metres i una longitud de 17 km i serveix per a fer prospecció geològica i per a drenatge de l’aigua infiltrada El túnel de servei té 22 km, és parallel al túnel principal i serveix per al transport de materials per a la ventilació i el manteniment del túnel principal Aquest darrer té només una galeria circular, de 9,70 metres de diàmetre interior, coberta amb un anell de ciment armat de 80 cm de gruix hi podran circular trens d’alta velocitat i trens de via estreta Els treballs foren…
Biblia Poliglota Complutense
Primera edició poliglota de la Bíblia.
Presenta de forma parallela els texts originals i el de la Vulgata dels diversos llibres Fou promoguda i finançada pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros i encarregada a la Universitat d’Alcalá, amb la collaboració de conversos i d’especialistes estrangers Els treballs foren iniciats l’any 1502, l’obra s’estampà entre el 1514 i el 1517 amb tipus d’impremta fosos expressament, però només pogué difondre's després que Lleó X n'atorgà l’autorització l’any 1520 Consta de 6 volums i hom n'estampà només 600 exemplars D’acord amb els diversos llibres, el text llatí anava acompanyat…
Westminster
Exterior de l’abadia de Westminster, segles XI-XIII, a Londres
© Corel Professional Photos
Barri
Antiga ciutat anglesa del Middlesex, que constitueix un barri central de Londres.
Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…