Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina…
màquina metxera
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al…
comptepartícip
Persona que inverteix els seus diners en una associació de compte en participació, sense intervenir ordinàriament en la gestió del compte i limitant-se a rebre’n els beneficis o a participar en les pèrdues que s’esdevinguin.
Impuls nerviós
Fisiologia humana
La neurona o cèllula nerviosa és una cèllula especialitzada capaç de generar una informació i transmetre-la d’un punt a un altre de l’organisme Un impuls nerviós mediatitza la informació, el qual és degut a una sèrie de canvis físics i químics en la superfície i l’interior de la cèllula Una característica especial de la neurona és que entre l’interior i l’exterior de la cèllula hi ha sempre una diferència de concentració d’ions positius i ions negatius Quan la cèllula es troba en repòs, és a dir, quan no transmet un impuls, al seu exterior hi ha una concentració de sodi superior, i a l’…
Els riscos naturals
L’estructura i la dinàmica del nostre planeta es troben a la base d’alguns processos que, pel fet de ser habituals, no comporten cap sorpresa i es donen per sabuts l’alternança dia-nit, el seguit de canvis relacionats amb les estacions, les variacions climàtiques segons la latitud, els vents al litoral, etc Altres fenòmens, d’entitat molt diversa, però que se solen associar a catàstrofes de magnitud més o menys important, són també resultat d’una situació natural, per bé que són més esporàdics en el temps i les conseqüències solen ser molt més dràstiques Així, per exemple, la teoria de la…
El règim monsònic
Les variacions monsòniques estacionals Distribució dels boscos monsònics al món en verd fosc, sobre el conjunt de totes les selves en verd clar i diagrames ombrotèrmics de quatre localitats representatives de les diferents àrees del bioma A cada diagrama s’indiquen l’altitud i la latitud en negre, la temperatura mitjana en vermell i la precipitació mitjana anual en blau Les temperatures mitjanes anuals se situen entre 27 i 28°C, mentre que les precipitacions totals anuals prenen valors situats entre els 1 562 i els 2 085 mm En tots els diagrames és ben evident l’estacionalitat característica…
retaule
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
Les clarors de la nit
Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…
circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
interval
Música
Relació entre dues notes.
El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…