Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
cambra de deriva

Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
Maghnad Saha
Astronomia
Astrofísic indi.
Fou professor a Calcuta i estudià els fenòmens atmosfèrics estellars, la corona solar, la pressió de radiació i la ionització, on establí l’equació que duu el seu nom
Paul Ulrich Villard
Física
Físic francès.
Féu importants recerques en radiacions, ionització, etc, i ideà diversos instruments com ara l’osmoregulador És conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1900, els raigs gamma dels cossos radioactius
plasmatró
Electrònica i informàtica
Tub de descàrrega gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic destinat a produir un plasma d’electrons i ions positius entre el càtode i l’ànode.
Conté, a més, un càtode auxiliar i un circuit de control a fi de produir la ionització necessària per a neutralitzar la càrrega espacial i mantenir el corrent entre l’ànode i el càtode principal
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
Irving Langmuir
Física
Químic i físic nord-americà.
Investigà la ionització dels gasos i l’emissió d’electrons pels metalls purs en el buit perfecte Inventà la sonda que duu el seu nom i el pliotró Rebé el premi Nobel del química l’any 1932
indicadors de Fajans
Química
Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.
Aquests indicadors són àcids febles com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina o bases febles com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina, i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització
comptador
Física
Tipus de detector utilitzat especialment per al compte de partícules que hi incideixen, bé que a voltes consisteix simplement en una cambra
que porta acoblat un dispositiu de compte.
Els comptadors d’ionització mesuren els impulsos elèctrics produïts en algun circuit pel gas ionitzat que ha determinat el pas de les partícules, i els comptadors d’escintillació mesuren, mitjançant un fotomultiplicador, els fotons emesos per un escintillador excitat per les partícules en qüestió
disrupció
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasos quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.
EL corrent elèctric resultant produeix efectes diversos, com ara l’escalfament, que pot arribar a destruir l’aïllant perforació tèrmica, la creació d’un camp electroestàtic intens amb forces superiors a les de cohesió perforació elèctrica, la ionització en el cas d’un gas, etc descàrrega