Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Joseph Fouché
Història
Polític francès.
Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste
Thomas Paine
Literatura anglesa
Política
Escriptor i polític revolucionari anglès.
Encoratjat per Franklin, anà als EUA 1774 i prengué part en la causa de la independència amb l’opuscle A Common Sense 1777 i els pamflets intitulats The American Crisis 1776-83 De nou a Europa, s’establí a Londres i, més tard, a França, on la Revolució li oferí la conjuntura decisiva per a la seva carrera Atacà l’obra d' EBurke amb The rights of man 1791-92 i arribà a ésser membre de la Convenció Nacional Empresonat pels jacobins, escriví The Age of Reason 1794-95, contra l’aspecte supersticiós de la religió i la ingerència de la religió en la política
hebertista
Història
Seguidor de J.R.Hébert.
Els hebertistes constituïren l’ala radical dels jacobins i controlaren el Club dels Cordeliers, i la major part de les societats populars Foren hebertistes destacats PGChaumette, JNPache, JBN Bouchotte, FNVincent, CPHRonsin, AFMomoro i ACloots, entre altres Aprofitant la influència en la Comuna, defensaren la taxació i la requisa de les provisions, contra els acaparadors i contra els rics, envers els quals propugnaren una política de terror Sota la seva pressió foren votades diverses lleis —la dels suspectes i la dels màxims 1793— i fou instituït el culte a la Raó Havent…
babovisme
Història
Doctrina de Gracchus Babeuf que proclama la igualtat política, social i econòmica de tots els homes: la societat ha de garantir el dret igual que tots els homes tenen de satisfer llurs necessitats i de gaudir igualment dels béns de la natura..
Els béns han d’ésser posats en comú la terra no és de ningú els fruits són de tothom els salaris han d’ésser iguals el govern ha de controlar l’economia per tal de mantenir la igualtat, refermada per una educació comuna Hereu del comunisme moralista de Rousseau, aquest igualitarisme, sintetitzat al final del s XVIII al Manifest dels Iguals , de formulació i de solucions utòpiques, representa, però, el primer intent de convertir una filosofia socialista en una acció política el primer partit comunista operant, segons Marx Oblidat després d’haver-ne desaparegut el fundador, reflorí com a…
Gracchus Babeuf

Gracchus Babeuf
© Fototeca.cat
Història
Pseudònim que adoptà François Noël Babeuf, teòric i revolucionari francès.
Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a…
Club dels Cordeliers
Història
Un dels clubs polítics de la Revolució Francesa.
Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en féu detenir i…
Revolució Francesa

Mapa de la Revolució Francesa
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de França (des de la formació dels Estats Generals, 5 de maig de 1789, fins al cop d’estat del 18 de brumari, 1799) que provocà la caiguda de l’Antic Règim i la presa del poder polític per part de la burgesia.
Cronologia dels esdeveniments La societat de l’Antic Règim no s’adequava a la nova realitat econòmica i social, en excloure del poder polític el sector més dinàmic de la societat, la burgesia, que esdevingué classe revolucionària Les classes populars, víctimes de la crisi econòmica, forniren les forces de xoc revolucionàries La filosofia de la Illustració , en proclamar la dignitat de l’home i els ideals de progrés i felicitat, assentà les bases ideològiques L’etapa preliminar fou la revolta dels privilegiats 1787-89, que tingué lloc quan els ministres de la monarquia intentaren de resoldre…
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de…
Lluís Felip I de França
Història
Rei de França (1830-48).
Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes…
Mateu Lluís Simon i Delitala

Mateu Simon i Delitala
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Història del dret
Jurisconsult, polític i bibliòfil.
Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins…